Toca conferència

Enguany, el gran que és xic, fa la recerca sobre els pirates i, és clar, la fa amb il·lusió. La fem amb il·lusió. La veritat és que quan ell era més petit o fins i tot abans, quan no tenia fills i sentia pares que parlaven d'aquests temes, en una altra vida, m'imaginava moments com aquest. Moments de compartir experiències i vivències amb el fill. Hores i hores fent plegats. Em semblava molt divertit, més encara important.
Aquest any ha triat fer la conferència sobre els pirates. L'any passat van ser els cavallers. Fos del que fos però, ho veig com una oportunitat per estar junts. Un moment per compartir i veure'l concentrat en les seves cabòries i feliç. A més a més, quan diu que vol fer aquest treball amb mi -està en aquella època en que el pare és molt important-, me n'alegro molt,  perquè podem teixir complicitats a més de tenir una gran oportunitat per conèixer-nos més. Amb el treball hi estem força estona, hores potser, xerrant, debatent, decidint, ajudant-lo, animant-lo, acompanyant-lo i al final la conferència se'ns fa curta i pensem més coses per fer, més excuses per estar junts. Per idear, imaginar, crear i mantenir encesa la flama que ens escalfa.
Quan sigui més gran i ja no em necessiti o no em busqui, aleshores em sabrà greu, però caldrà respectar-ho. Ara però és un camí compartit i agradable, un joc que cal aprofitar i valorar. Un regal. Un entreteniment, un moment per estar junts refermant el vincle. Una oportunitat que se'ns ofereix i aprofitem al màxim.