Una societat dividida i frustrada

Diuen alguns personatges, que ells mateixos es titllen com a moderats, que  tot el debat sobre la consulta genera frustració i divisió. I possiblement tinguin raó. Possiblement la societat catalana cada cop està més dividida, entre el setanta o setanta i escaig per cent que vol la consulta i els que no, poc més de vint, i això genera divisió i rebuig. I sobretot por.
Ara bé, quan comencen a negar el dret a la consulta perquè aquest carreró sense sortida, segons ells, crearia decepció i frustració, possiblement l'erren de ple, perquè el que crea frustració i depressió és veure com certs polítics tenen el cul llogat i per tant no seuen quan volen. Sobretot els socialistes. Sembla que pateixin una esquizofrènia aguda, perquè els seus desitjos i les seves promeses, van en contra de les directrius de Madrid i això sí que frustra, perquè com Sant Pere es neguen un i altre cop. Sí que deprimeix veure que la seva boca signa talons que després no poden pagar.
Pel que fa a la divisió no deixa de ser una fal·làcia, un argument ben sonant i amable però que amaga un fons buit. Perquè la divisió existeix de sempre, des del moment que hi ha diferents partits a la cambra. El problema no és aquesta divisió sinó com es gestiona perquè la divisió, la diferent manera de veure les coses enriqueix i possiblement, si alguns d'aquests radicals anticonsulta prenguessin un paper més positiu, col·laborant, proposant, el resultat de la consulta, fos el que fos, ens enfortiria a tots com a societat, amb múltiples ideologies i visions però amb un tarannà democràtic similar.
Per tant, l'actitud dels partits feixistes que neguen el dret del poble a expressar-se sí que crea divisió i frustració, perquè tenen segrestada la democràcia en nom d'unes lleis fetes a mida i assegurades a base d'una majoria lògica d'Estat. Una mordassa ben estudiada.
Avui, tots aquells que busquen maneres, estratègies, argúcies i paranys per tal d'evitar la consulta, ja sigui negant el padró, ja sigui amb amenaces, ja sigui amb les mil i una iniciatives coercitives, sí que em desperten rebuig i odi, però no per la proposta de la consulta que serà difícil de realitzar, sinó per veure que d'una banda encara plana l'antic règim feixista en aquest Estat, amb els mateixos tics i el mateix poder i de l'altra perquè els que haurien de ser el contrapunt, els defensors d'una democràcia que també varen haver de suar, s'alineen amb els antics feixistes, perquè com deia Maquiavel, la finalitat justifica els mitjans i tots plegats tenen por de que Catalunya decideixi i sobretot, temen trobar-se sols i per això es venen l'ànima al diable.