dimarts, 7 de gener de 2014

Moments màgics

Esperant els reis
Aquest matí, l'endemà del Via Crucis cercant els regals de reis, i sort que en tenim, ens hem llevat tranquil·lament i hem gaudit dels regals. Primer de tot hem jugat una estona amb les joguines d'ahir i el moment ha estat màgic perquè durant uns minuts, no massa, hem aconseguit que gran i petit juguessin una estona plegats. Amb ninos. El gran amb grans aventures. El petit, amb poc més d'un any tampoc pots demanar molt més, agafant dos personatges i encarant-los, fent sorolls i rient. Durant una estona, tots tres hem estat jugant al mateix joc i ha estat màgic. Una comunió entre tots tres.
El segon moment ha estat quan amb el gran, emocionat, hem muntat la cistella de bàsquet. Bé, més o menys, perquè cap al final, ja frisava i eines en mà havia de vigilar que la pilota no m'anés al cap mentre acabava de collar els darrers cargols i al final hem jugat una estona. I ha estat molt bé. Un altre moment màgic. Perquè veus que es fa gran i té ganes de pare, de jugar, de fer, de construir, en resum, de compartir. Fins i tot, i això sí que ha estat un èxit, la tele, els seus estimats dibuixos, han passat a segon terme i el joc ha guanyat.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Si que t'ha agafat fort amb això de ser pare. T'imagines que quan em toqui a mi em converteixo amb algú tan il·lusionat com tu? XD

Sergi ha dit...

Espera't, espera't... que des de fora a vegades es veu estrany, però quan jugues el partit, vas a per totes...