El PSC com una petita Espanya

Avui ha quedat demostrat. Avui, quan calia votar sobre un tema molt important, el PSC s'ha enrocat o més ben dit la direcció del PSC s'ha enrocat i ha demanat, exigit, que tots els seus diputats, pensessin el que pensessin, votessin no. I el més important no és el que han votat, que també, sinó la voluntat de controlar tots els vots, de votar en bloc. Com Espanya. Els socialistes no toleren les fissures, les discrepàncies, les alternatives i per tant, tothom ha d'acatar les ordres i obeir.
A l'Estat li passa el mateix. Vol una unitat d'acció uniforme, compacte, fèrria i no accepta la diferència, la diversitat. I en ambdós casos, amb els discrepants, amb els diferents, en comptes de buscar la manera d'encaixar-los dins l'estructura, d'acceptar petits moviments per tal de que tothom se senti bé i veure'ls com un enriquiment, són amenaçats amb l'expulsió, sancions, represàlies i l'infern etern.
I és que ambdós tenen molt de semblant, perquè ambdós, Estat i socialistes avorreixen la llibertat d'acció i pensament i incapaços de gestionar-ho, de seduir els discrepants, tendeixen a amenaçar per fer callar, per eliminar, per uniformitzar i d'aquesta manera estalviar-se el debat, la crítica i la reflexió. Volen enzes, xais que aixequin el dit quan l'amo xiuli i que no pensin massa, per això ja hi ha la direcció.
Per tant, aquest partit socialista, incapaç de raonar, de solucionar problemes interns, car tem la diferència, serà incapaç de gestionar la diferència de Catalunya dins d'Espanya i per això, sota el pretext de mil i una excuses, intenta retardar el moment en que se li vegi el llautó, però avui, s'ha vist la capacitat dels socialistes de defensar la diferència. Nul·la. Si no la fan a casa, al seu partit, ho faran pel país? Ho dubto.
En Navarro té massa fam de poder, de protagonisme i ara que controla, perquè el deixen que controli, el partit i ja mira cap a Madrid, aquest partit esdevindrà residual, ínfim, patètic, però sota un mandat ferri i militar i només la claca més fervent i menys valuosa, serà acceptada, perquè qui tingui criteri propi, opinió o compromís, serà anorreat.
El PSC ha mort. Visca el PSC.