 |
| Un dels racons de la cursa |
En general aquests actes són benvinguts. D'arreu surten col·laboradors, sobretot pel dia de la cursa i quan anem a veure propietaris, quan demanem permís per passar per tal corriol o sender, és quan coneixem realment certes persones.
La majoria es mostren molt oberts. Col·laboradors. Predisposats a donar un cop de mà i fins i tot es mostren agraïts de que es passi pel seu tros, amb la neteja de corriols que això comporta. D'altres, els menys, es mostren tancats. Avars del seu pam de terra. Però ja deu ser una qüestió genètica, no en va són dels que generalment espien rere cortines velades el pas de desconeguts.
Un dels punts més conflictius, de sempre, és Reixach. Un mas a tocar de Sant Amanç. Ja de sempre sabem que és un lloc on els forasters, llegeixi's gent forana a Reixach, no són benvinguts. Sempre posen traves per passar per allà, encara que sigui per una pista oberta al públic. Fins i tot un any, tot i haver acceptat a contracor que passés una caminada pels seus dominis, la nit abans anaren a treure les marques de la caminada. O un altre any, tot i no deixar fer una bicicletada per casa seva, al matí de la prova, puntuals i ben enllustrats, estaven a la línia de sortida per participar-hi. Especials és poc. Ah, però en campanya de risc d'incendis, els primers a demanar suport a l'ADF. Només faltaria. Aleshores el bosc és de tots i els braços són benvinguts.
Aquests són els patricis. Els altres, els propietaris. Per sort però, de patricis cada cop en queden menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada