dijous, 2 de maig del 2013

No em toqueu la nostra ni pel País Valencià

Sembla ser que finalment TV3 es podrà veure al Regne de València i a canvi, ull per ull, dent per dent, a Catalunya, Principat, es veurà el canal 9. Vaja, com es fa al món civilitzat. Tu veus la meva i jo la teva. Bé, sempre i quan l'Estat formós concedeixi llicències per ampliar els canals, cosa que, segur, segur, farà ipso facto, per tal de fomentar aquest agermanament entre diferents territoris de la pell de brau. Però com que el viatge és cap a terres catalanes i no volen que ens desacostumem, que es comença per un dit i després agafem tot el braç, pagarem peatge. O això volen. I és lògic, perquè si els catalans rebéssim el preu just, sense pagar de més ni flagel·lar-nos un xic, encara ens mal acostumaríem i voldríem menys peatges i més igualtat, és clar. Doncs com deia. Que si volem, ja té nassos que haguem de ser nosaltres que defensem l'emissió i no ells, però deixem de banda aquest detall, el que deia, que si volem que la nostra es vegi allà, hem de moderar la boca. Ai, sí. Aquesta boca que ens perd. Res de País Valencià, i ara! Que ofen i molesta. Cal dir Comunitat Valenciana i si molt em burxes, Comunidad Valenciana.
Males llengües diuen que estan preparant un llistat de mots que no es poden sentir a la terra del sol ixent, a València, no fos cas que els donéssim idees. Alguns mots, com ara Catalunya, Independència, corrupció, consulta, Estat espanyol, entre d'altres, els ofen i per això, perquè puguin veure la nostra sense haver de menester un desfibrilador al costat i s'assembli al màxim a la seva, demanaran que es faci una purga. Sí senyor. I què voleu que us digui. Malgrat em sàpiga greu per la gran quantitat d'habitants del País Valencià que es perdran la nostra, també la seva, no crec que hàgim de baixar del burro, perquè si acotem el cap serà el primer pas cap a una intervenció aliena a la nostra i deixarà de ser la nostra -a vegades ja costa veure-la com a pròpia- per ser la d'ells, la de l'Estat, perquè darrera de tot això hi ha un estadista, és clar. Un estadista espanyol que malda per aigualir-nos i esborrar-nos.