Pic de la Mina ( 2.683 m. )

La Montse al cim.

Avui hem anat amb la Montse a fer el Pic de la Mina. És un cim molt senzill i esvelt. Bonic de lluny. Una muntanya que sobresurt al fons d'una vall tancada.
Hem deixat el cotxe al Coll de Pimorent, a l'aparcament, cap a les nou. Amb el cim sempre visible, hem enfilat cap a ell, sempre per sobre de les pistes d'esquí, pel llom. Per cert que avui, malgrat la neu, estaven tancades. Final de temporada diuen. Quina sort que tenim, dèiem nosaltres.
Hem pujat força bé, amb neu pols i algun tram un xic glaçada fins a dalt. Al coll ventava un xic. Allà ens hem tret els esquís i hem acabat de pujar xino-xano.
La baixada, els primers dos-cents metres de desnivell, ha estat fantàstica. Neu més o menys dura, alternada amb pols. Però un cop hem passat certa cota, s'ha anat tornant més tova, transformada, fins que al final era esquiable però poc agraïda.
Ha estat una sortida molt divertida. Un cim fàcil amb molt bones vistes i el dia clar, molt clar. Segurament de tancament de la temporada, si no és que fem una escapada amb nit inclosa, ja que ara caldrà anar més lluny.