Sóc un heroi

I que duri molts anys aquesta innocència infantil. Aquest viure el moment. Em deia el Pere que no perdés el temps amb segons quins temes. Alguns no es poden canviar, em deia, d'altres, senzillament no n'hem de fer cas. I segurament té raó. Però el barrufet rondinaire que porto a dins, inconformista i rebel, s'encén i s'irrita, i sort que hi ha qui et fa tocar de peus a terra de tant en tant i et fa adonar del que realment és important. Com deia, que duri aquesta innocència, aquesta felicitat amb ben poc.

L'almesquí

Avui al matí hem anat a passejar pel bosc. Ho fem sovint. Sempre tenim una excusa o altra: anar a buscar bolets, veure flors, collir espàrrecs, mirar animals... Avui tot i res. A gaudir del matí que encara s'aguantava, malgrat l'amenaça de pluges i a passejar tranquil·lament.
El Berenguer, remenant uns armaris abans de sortir, ha trobat una tovallola de quan era més petit. Una tovallola amb unes vetes per lligar, per abrigar bé i de seguida ha demanat que li lliguéssim. Que li pengéssim al coll i així, amb la tovallola penjada al coll, hem marxat i ha passejat tota l'estona pel bosc. Feliç. Content. Amb la seva capa tot dient que era un superheroi. I quan agafava un bastó de cop esdevenia un nan de la Blancaneus tot entonant la cançó i quan se'n cansava, el bastó era una canya de pescar o bé un bastó per caminar. Sempre, això sí, amb la capa i sovint tornant a ser un superheroi una estona, amb un somriure d'orella a orella dibuixat a la cara. Costa poc fer-lo feliç o que se'n senti, com a gairebé a tots els nens. I esperem que duri.