Per la boca mor el peix. Sé que de vegades dic/escric el que per a alguns poden ser barbaritats. Que m'encenc i com el Rubianes, se m'escalfa la boca... Però acceptant de retocar la forma si cal, em reafirmo en l'essència, la subscric plenament. Quan parlo de les espanyes o de política ho penso de debò. M'ho crec i tinc arguments -o ho penso-. Ara bé, també és cert que no em costa dialogar si l'oponent s'hi presta. És divertit parlar amb gent amb qui tens parers diametralment oposats i té arguments. Et fa pensar. Això ja ho vaig viure plenament amb el Josep, un provocador nat a qui li encanta el debat, l'oposició i el conflicte. D'aquells que amb el cor et "regala" el llibre del Jiménez Losantos, malgrat no ser-ne afí, ans al contrari, per aprendre fins i tot d'aquest personatge. Per estudiar-lo. Per parlar-ne. I sempre que puc, m'hi presto al seu joc.
Amb aquest esperit l'altre dia vaig conèixer un regidor del Pp. D'entrada amb el nas arrufat, és cert. De simpatitzants o afiliats n'he conegut algun, de regidors, menys. Vàrem estar parlant una estona. De punts en comú pocs. Potser cap. Però potser va ser per l'espai desenfadat on ens vàrem trobar -una festa infantil-, potser perquè ambdós no ens devíem cap formalisme, vàrem parlar sense embuts i sense tabús. Vàrem parlar d'economia, de país, de llengua, de monarquia, de religió... i potser perquè no hi havia afany de convèncer per part de cap dels dos, vàrem xerrar a gust. Ens vàrem esplaiar.
Segueixo sense compartir gairebé res amb ell, excepte la passió que sentim ambdós pels nostres fills. Lluny queda la manera de fer d'un tal Lamúa que anys enrere blasmava i maleïa la immersió perquè ell, aragonès arribat a Catalunya, havia d'adaptar-se al país i no al revés. Amb aquell no hi havia diàleg possible. Què hi farem, si els ignorants volessin, no es veuria el sol.
Però tornant al regidor, el cert és que va ser una xerrada divertida. Parlar i discutir amb algú amb qui no tens res en comú, ans al contrari, és més estimulant que conversar amb qui esteu pràcticament d'acord en tot i us dediqueu a assentir mecànicament. L'oposat et fa pensar, et fa fer i refer els teus arguments, buscar altres òptiques, altres vessants per fer-te entendre, per captivar, i així va ser. Un bon oponent t'ajuda a pensar. Ja ho diuen, un bon adversari et fa més fort. Llàstima però, que els seus dirigents no siguin tan oberts. És el Pp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada