L'estat que ens agermana.

Són uns herois. Són irreductibles de veritat. I no parlo dels que lluiten dia a dia per conservar la llengua o la dignitat de país, que també cal valorar-los, sinó que parlo d'aquells que defensen l'estat espanyol des de Catalunya.Cal reconèixer-ho, cal tenir voluntat. I no perquè rebin atacs des d'aquí, que no. Que els catalans som xaiets. Babaus incorregibles. Senzillament ho dic perquè descobreixen en la mentida que viuen dia sí i dia també. Només cal mirar qualsevol telenotícies, ara que tenen majoria absoluta els conservadors espanyols no els cal ni maquillar les decisions, o anar a comprar o viatjar, i es veu com una decisió rere l'altra presa des de Madrid ataca de soca-rel Catalunya i de retruc, TOTS els habitants de Catalunya sense excepció. Però ells vinga a resistir. Buscant arguments, buscant justificacions. Ara bé, els ho posen difícil i poc a poc van caient. 

Cada dia costa més defensar aquesta idea d'Espanya plural i respectuosa que temps enrere ens volien fer creure. Ara ja ni es molesten a enganyar-nos.

El cert és que a nosaltres ja no ens canviaran. Som ferrenys. Tenim un país que estimem i que volem defensar, raons no ens calen. Potser ens en sobren i tot. En canvi, aquells benaventurats que des de la terra catalana, la legió estrangera per a ells, s'entossudien a defensar via arguments racionals la idoneïtat de pertànyer a un estat central, ara es queden sense arguments. Ara els van despullant poc a poc.

I cal ser valent. Cal ser heroi per defensar una mentida a ultrança... o un ruc. Perquè mica en mica veuen que també en són els perjudicats. Els atacats. Perquè aquest estat a l'hora de retallar i ofegar, robar i coaccionar, mentir i trair, poc li importa si ets d'origen català, andalús, madrileny o romanès. Només el capfica si vius a Catalunya i aleshores, clatellada. Però és clar, ells, que tenen parentela a la pell de brau se n'adonen que la discriminació, abús i prepotència que nosaltres fa temps que denunciem, és certa i real. Triguen a veure-ho, és cert, però les benes van caient. Poden comparar, és verificable. I aleshores, els seus principis trontollen. La seva tossuderia s'esquerda i de retruc en som més a demanar la Independència.