Aquest diumenge vàrem anar al Puigmal per d'Er. Vàrem deixar el cotxe al darrer aparcament de les pistes d'esquí -que per cert ja han tancat la temporada- i des d'allà mateix, calçats amb els esquís, enfilàrem cap al cim. En aquest punt estem a uns dos mil metres d'alçada mentre que el cim està a 2.900 metres. És una bona enfilada enmig d'una vall tancada.
Semblava que pel sol que feia a la baixada la neu seria neu primavera, pesada i molla, però ja arribant al cim el cel s'anà tapant i la neu es mantingué força gelada. Així doncs, la baixada fou ràpida per la duresa del sòl i dura. Molt dura. Els esquís tremolant colpejaven la neu, sobretot també perquè el sòl no era uniforme. El pas de gent combinat amb les gelades de nit, fa que el terra perdi la llisor de la nevada caiguda i esdevingui ple de sotracs. Si la neu s'estova, aleshores no els notes amb els esquís, mentre que si està gelada els notes més i has d'anar cercant on fer els girs, a més que agafes més velocitat. Aleshores esdevé una baixada més cansada, ja que has de fer més força per controlar bé els esquís.
Aquesta temporada encara no havia fet el Puigmal i la veritat, és que ja l'espero amb aquell dubte de si al cim farà boira o vent, com passa gairebé sempre. Ahir, ni vent ni boira. Un regal. Ara, a planificar la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada