Excel·lentíssimes pràctiques de tir

Ens ha sortit espavilat el sagal. Li vindrà del pare o de la mare? Hi ha camp per córrer, és clar. La genètica no és capriciosa i escull sàviament, oimés quan té el bo i millor de dues nissagues històriques on agafar. La condensació de l'excel·lència sintetitzada. I amb aquests antecedents, amb alegria, veient els progenitors, un que zigzagueja sovint, l'altra que moqueja puntualment, li donen una arma? Una escopeta? Aparteu les criatures, senyors. Si un accident és poc amb el que podria haver passat. Poc importa que fa quatre dies anava arrapat a la faldilla de sa mare o de la dida. El nen ja està a punt per a disparar. Només faltaria, es porta a la sang. Sang de Bic, sí senyor. Visca l'estirp. Qui ho sap, potser és que preveuen un esdevenidor obscur on hauran finalment de treballar i ja el comencen a preparar per reconquerir el reialme que s'esquinça. O potser, no ho podem descartar, és que ha sentit tantes històries assegut a la falda de l'avi vora la llar de foc que potser, i només potser, es prepara per si es dóna el cas i ha de seguir la tradició. No fos cas que un germà petit, Déu n'hi do si hi ha plançons que anhelen la posició, un dia volgués netejar l'escopeta al seu davant i se li disparés. Ah no, a mi no! Malastrugança familiar n'hi diuen. Fora stocks sembla que facin.
Sigui com sigui el nen s'ha fet mal. D'acord, no és cosa de conya. Pobre nen. No en té cap culpa de ser el fill de qui és, com tampoc el Felip o si molt m'apureu el que nunca a nadie se le obligó a hablar el castellano, però allà estan, dant pel sac. I al ser càrrecs públics, pagats per tots, a això s'exposen, només faltaria. És l'únic que ens queda. I sinó, ja ho saben, ample és Castella.
El cert és que amb les maneres que apunta, em sembla que la cosa no millora.