Vàrem anar al Canadell, passant per Torrecabota i les Quingles, aturant-nos a veure el bestiar. Molt bestiar. Normalment anem a un lloc. Ens centrem en uns animals, però ahir va ser un dia especial. Un dia d'aquells que ho vols abraçar tot, que ho vols abastar tot. Que necessites omplir els sentits.
I a les Quingles... les flors no s'arrenquen. Menys el marcet, Berenguer. Però veient-lo venir somrient, amb el vent esbullant-li els cabells, feliç, alegre, lliure, vaig ofegar els mots abans no nasquessin. Abans no se m'escapessin i trenqués l'instant, el moment i me'n penedís després. Perquè la felicitat és això, instants, moments i després, estirat al mig del camp, amb el marcet als dits i el fill corrent, em vaig sentir feliç. Ple. Un instant més per sumar-lo a la resta. Per posar-lo al costat dels que donen sentit a tot plegat i anar-lo assaborint de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada