dimarts, 17 d’abril del 2012

Perquè els temps, estan canviant

Sempre m'ha fet il·lusió anar a Argentina. La musicalitat del seu parlar em sedueix. M'atrauen les imatges dels àpats fastuosos. Àpats a base de carn cuita lentament, sense preses sobre unes brases generoses, de les que n'he sentit a parlar centenars de vegades. També em captiva la bellesa que endevino a les fotografies que he vist del seu entorn natural: el Perito Moreno, el salt d'aigua d'Iguazú, l'Aconcagua, la Península Valdés i més i més i més... És un d'aquells llocs on esperes anar-hi aviat i ara, després de les notícies dels darrers dies, del cop de força del seu govern, doncs... encara més. Un altre motiu per visitar-los.
Segurament que aquesta expropiació tindrà repercussions també pels catalans, segurament en sortirem tocats, no en va som els ases dels cops dels espanyols, però veure com els paguen amb la mateixa moneda, m'alegra. Me llena de honda satisfacción, que diria el caçador nocturn.
És bo que sàpiguen què se sent quan et prenen el que creus teu i que a més a més no et facin ni cas quan reclames justícia. Vaja, que t'ignorin. El següent, si us plau.
Ara és el moment que fan enèrgiques protestes. Escrits irats. Reunions d'urgència. Converses multilaterals. Saca la cabra, Manolo. Res, brindis al sol. En sabem prou d'això els catalans amb els nostres governants. I si un país ha gosat fer-els-hi això, serà que no els veuen tan forts. Tanta potència mundial, com s'autoproclamaven ells fa quatre dies. Una de les majors economies d'Europa, es vantaven. Vinga home! De segona mà i encara.
Sembla, a més, que els seus estimats col·legues europeus, aquells companys de joc de cartes trucades, de tu em rentes una mà i jo l'altra, ara no hi poden fer res i el gran germà, el que sí que tot ho controla, els ianquis, no es mullaran.
Apa doncs espanyols, tasteu la vostra medicina. Tasteu el que se sent quan t'ignoren i et menyspreen. Quan fan servir la força per arrabassar-te allò que et creus justament teu. De l'empresa no en diré res, perquè si algú es creu que van anar a Argentina a crear riquesa i treball és que s'ha begut l'enteniment. Com la majoria d'aquestes multinacionals va anar a saquejar el país pobre i només un govern dèbil els ho permeté. Ara, qui ho sap, potser deixaran Argentina tranquil·la o potser hi faran tractes raonables.
De moment però, Espanya plora i s'indigna, ergo a Catalunya és festa. Malgrat l'empresa, i que d'aquí a quatre dies ens apugin la benzina. Celebrem-ho doncs, destapem el cava mentre el litre de gasoil valgui igual.