Canviant lleis

Alguna cosa no rutlla. Quelcom fa pudor. Hi ha disturbis a Barcelona després d'una manifestació multitudinària i en comptes de parlar del motiu de la manifestació es bolquen en els disturbis. En els quatre que van fer bretolades. Deia l'alcalde de Barcelona que els danys pujaven a més de mig milió en mobiliari urbà, també deia que ara no hi ha l'excusa de dir passava per allà si reps una pilota de goma. Déu n'hi do.
Com a resposta als disturbis i acte seguit se'n parla arreu i es comença a parlar de modificar la llei. De considerar aquests disturbis com a lluita al carrer -kale borroka- i equiparar-ho a la lluita antiterrorista. Sembla que alguns dels causants ja són a la presó i la resta, diuen, els perseguiran. D'altres són a l'hospital també. Això és celeritat. Rapidesa. Eficiència.
En aquest cas tots hi estan d'acord i les lleis, casualment, si no van bé, es canvien i poc que costarà.
En canvi hi ha personatges que han desfalcat molt. Molt més que el que ens costaran quatre contenidors cremats i cinc papereres descollades. Milions. I campen tranquil·lament. Millet per exemple. O el cas dels de la ITV. I de modificar lleis, res de res.
Ara, si són polítics, doncs bones pràctiques. Que fan quelcom d'il·legal, doncs inhabilitats. Enlloc es parla de la restitució dels béns. Enlloc de retornar allò pres. Ans al contrari. Amnistia pels que han defraudat milions, bon exemple.
D'aquesta manera potser sí que surt a compte estafar. Si en robes milions, és clar. Una dita deia, si li dec milers d'euros a un banc, tinc un problema. Si n'hi dec milions, el té ell. Doncs això deu passar amb la política. Els que deuen milions no tenen problemes, els tenim els demés i ens fan ballar al seu so.