Una presentació

Dijous baixo a Castellar a un acte d'Esquerra. En Rafa, un molt bon amic, es presenta per alcaldable d'allà i la veritat, em fa il·lusió. Molta il·lusió.
No entraré a defensar o atacar l'actuació d'Esquerra al municipi els darrers anys, no parlaré si ho han fet millor o pitjor darrerament, però el què sí que tinc clar, és que confio en ell. Però no com en un líder absolut i veritable a ulls clucs, tampoc com un xaman il·luminat infal·lible, senzillament com una persona a qui has anat tractant any rere any i sempre se t'ha mostrat clara i oberta, sinzera i justa. De qui, perquè no dir-ho, n'he après coses en el camp de l'educació, quan fèiem de monitors plegats o en el tracte amb la gent, reposat i calmós.
El veig i veig la persona encapçalant un projecte i la veritat, m'agrada.
Fa un temps us vaig parlar del Martí, una altra opció política a Castellar. Ara, amb el Rafa, veig que es pot triar amb garanties. Bàsicament perquè els conec i m'han demostrat que malgrat tenir un deix d'idealisme poc pragmàtic, d'aquell que els pares et diuen que no arribarà enlloc, s'aferren al què creuen i lluiten per tirar endavant les seves opcions. I la veritat, ves que no facin callar a aquells que diuen que el seu idealisme no anirà enlloc, potser van errats.
Creuen en el què fan i encara que els dolgui la comparació, des de dos camins diferents treballen pel mateix. Treballen per tirar endavant un poble i fer-ho de la millor manera possible, amb uns ideals i un afany de treball innegable i molta, moltíssima dedicació. Posant per davant l'interès comú enfront de l'interès particular i crec, sense por a equivocar-me, que ho fan de cor.
Dijous baixaré a escoltar al Rafa. Segurament no em sorprendrà el què dirà. Ja el conec. Sé de quin peu calça i si fos jo qui parlés d'ell, potser el faria enrogir. Explicaria la persona que és i potser, es veuria que realment és una persona implicada i sincera. Que si ho diu, no serà com els altres, que s'han apropiat d'un tòpic per convèncer, d'una frase melosa per seduir-nos, sinó que ell ho diu amb la boca petita per aquells que no el coneixen, perquè cal definir-se, només faltaria, s'ha de donar a conèixer, però en el seu cas, com en el del Martí, és veritat. En dono fe i no m'hi va res.
Si visqués a Castellar tindria un dubte a l'hora de votar, però beneïts aquests dubtes, que et fan escollir entre dues opcions guanyadores.