La Manresana

Podria ser perquè em faig gran - avui en faig 38 - o bé perquè vull integrar-me allà on vaig - sóc nouvingut al Bages- o potser perquè estic preparant quelcom, qui ho sap, però des de sempre que m'agrada aprendre coses d'allà on vaig o estic i amb Calders i per extensió els encontorns, no és diferent i per això sempre que puc, intento descobrir el màxim d'allà on sóc.
Avui, com molts altres dies, hem anat a voltar i hem arribat fins a Els Prats del Rei. Vaig assabentar-me que allà hi havia una torre de guaita anomenada La Manresana i lògicament em despertà la curiositat. El conjunt medieval estava format per la torre dins d'un castell, ara bé, el que en queda és una torre restaurada basant-se en una del segle XI, edificada sobre una d'anterior i una part del castell que no deixa de ser una estança al costat que s'hi accedeix des de fora per una entrada de mitja volta.
Vindria a ser com la que hi ha al castell de Calders, però en comptes d'unes runes agòniques i disperses, queda l'estructura sencera de la torre, d'uns 21 metres d'alçada, però sense les divisions interiors fetes de fusta.
És una atalaia magnífica des d'on s'albira una gran franja de territori i el més important, pot accedir-s'hi lliurement a través d'una escala metàl·lica de cargol.
Veient-la un es pot imaginar com devien ser les torres de l'època. D'una torre sempre se'n divisa una altra, si està dempeus, allà a la llunyania. Un bon sistema de comunicació del passat i avui en dia ens ajuda a fer-nos una idea de les dures condicions de vida de l'època, car defensar-se i amagar-se en aquell indret, devia ser un últim recurs, un recurs desesperat.