Fa unes setmanes, ara que el castell ha estat cedit a l'Ajuntament i de retruc al poble de Calders,o al revés, ara que ha estat cedit al poble de Calders i de retruc l'Ajuntament se'n fa càrrec, aquest va fer netejar el castell. Ha estat una neteja a fons. S'han tallat arbres i arbust i per primer cop, si més no per a mi, ja que amb l'incendi del 1994 ja va passar, es veu tota la part construïda i la veritat, és que el primer dia que hi vaig anar em va impressionar. Vaig quedar-me amb la boca oberta mirant les restes. És un dels meus espais preferits del poble. Per tot. Per la seva història, per la seva situació, per la seva bellesa i ara que està ben destapat, encara més. És un indret que sempre que hi vaig, m'ajuda a somniar. M'imagino mil batalles que mai hi tingueren lloc, mil històries que no passaren, mil personatges imaginaris i busco proves de la meva invenció, tal pedra o tal raconada i sempre, sóc capaç de trobar-ne. És com aquells que mirant estels veuen tal constel·lació o tal altre, el desig els fa la feina.
Fa temps ja hi van penjar una estelada a la torre, però el vent constant i la fragilitat del lloc, va fer que al cap de poc caigués. Ara està en una asta. Ben hissada. Es veu des d'arreu.A l'acte hi va participar el grup de Caramelles de Calders, els de Gospel i els grallers. Va ser un acte molt ben fet. Molt bonic. Amb lectura de poemes entremig. Un acte digne del moment.
Avui, oneja una bandera al castell, com anys enllà, com li cal a un castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada