Visca els espectacles infantils... quan els veus.

I que bonic que seria veure els xics de casa cantar. D'acord que si canta, tampoc cal veure'l, sentint-lo n'hi hauria d'haver prou, però fa il·lusió i més si t'has desplaçat fins a la sala. Fa gràcia veure-li la cara d'emoció quan comença tal cançó o tal altra. Però és complicat. Els paparazzis familiars no descansen. Estan en guàrdia les vint-i-quatre hores, i tan els fa que darrera seu hi hagi fileres i fileres de soferts progenitors alçant el coll talment una girafa. La gravació és la gravació. Que no ho veus que allà hi ha el meu nét, fill, nebot o el que sigui? Si almenys tinguessin el detall de compartir les imatges...
I això s'ha d'acabar. S'ha de tallar de soca-rel aquesta invasió de captadors d'instants. Bé caldrà que s'acabi d'una manera o altra.. o la revolució està assegurada.
A l'entrada, per exemple, es podrien posar detectors de metalls, i tot allò que faci disparar l'alarma, cap al cove. De passada, si entra una àvia -o avi, no serem tiquis-miquis- massa esverada -se les veu de lluny, amb mirada estràbica i dits bellugadissos, neguitosa per ser descoberta amb l'eina fatal- que l'escorcollin de cap a peus, segur que sota els enagos o boina segons el cas, guarda algun estri de gravació i pel pare o la mare que estrena càmera o mòbil,  també al cove. No cal fer distincions. Que no en passi ni un. Cal ser estricte i si cal,  un guarda jurat, armat, és clar, perquè la defensa dels drets propis sempre exigeix alçar la veu i tampoc volem que un pobre jan s'enfronti a les masses enfurides a mans descobertes. De feina en tindrà molta. Que revisi les pertinences, com als súpers. Mostreu la bossa a la caixera o caixer, tan hi fa. 
Però si la radicalitat espanta, si l'excés de zel atemoreix, canviem la distribució. Els seients per aquells que volen seure, que tenen la intenció de veure el seu plançó esgargamellant-se tot intentant una nota impossible o bé repicant amb certa intensitat l'instrument diabòlic i si de cas que al darrere, al fons a la dreta, en comptes de serveis, hi habilitin una zona per a gent armada amb aparells electrònics. Amb aparells de gravació, perquè de mica en mica, aquells espectacles infantils, on tothom gaudia d'aquest, s'han convertit en càstings d'Operació Triomf i sembla que la sala estigui envaïda de caça-talents que lluiten per la imatge de la seva vida, sense tenir en compte als demés.