divendres, 24 de juny del 2016

Diumenge, votaré ERC

Diumenge, sí, diumenge, que hi ha eleccions a l'Estat votaré Esquerra Republicana de Catalunya. Sí. I ho dic així. Sense embuts. Sense pors. A vegades sembla que això de votar a algun partit hagués de ser un secret, quelcom a amagar, com si fes vergonya dir a qui es vota, perquè quan es diu, un es defineix, però ara i avui, crec que el partit que defensarà millor a Catalunya allà a Madrid serà ERC i a més, m'agraden els PERSONATGES, així, personatges en majúscula, que el representen. En Joan Tardà i en Gabriel Rufián. De la resta de partits, res. Cap no em mereix confiança.
D'En comú podem podria haver dit que m'és simpàtic. Però no és així. Perquè està lligat de mans i peus a la capital espanyola i tot allò que decideixi, ho ha de pactar o acordar amb la seu de Podemos i és clar, Podemos té molts compromisos a l'Estat, i els compromisos presos amb Catalunya, potser sí o potser no, dependrà del que es posi a l'altre costat de la balança, no seran indispensables per governar i si t'he vist, no me'n recordo.
Amb ERC això no passarà, la seva balança és només en clau catalana. Amb els socialistes catalans em passa com amb Podemos, els que queden, perquè de fet només són una caricatura del que van ser i depenen del que els diguin allà a Madrid i encara. De Convergència no en diré gaire cosa. No són sants de la meva devoció.  
L'altre opció seria no votar. Passar de tot  perquè d'aquí a divuit mesos serem independents i Madrid queda lluny, però tocant de peus a terra, cal jugar totes les cartes i un pes fort a Catalunya de partits independentistes representats a l'Estat és important. Mai se sap què pot passar demà.
Per tant, malgrat cregui que aquestes eleccions no van amb mi, perquè es decideix sobre un Estat que no me'l sento meu, que a més està organitzat de manera que difícilment podrem tirar endavant allò que volem ja que les regles de joc les fan ells, votaré per tal de fer la guitza. Per tal que es visualitzi que al meu país, petit, és diferent d'aquell Estat que ens limita i que per molt que menteixin, robin i conxorxin, la flama de la llibertat segueix viva.   

1 comentari:

JoanPicasiCasanovas ha dit...

"...malgrat cregui que aquestes eleccions no van amb mi, perquè es decideix sobre un Estat que no me'l sento meu, que a més està organitzat de manera que difícilment podrem tirar endavant allò que volem ja que les regles de joc les fan ells..."

Sí, com més gent hi hagi que pensi així i no vagi a votar, més força tindran els partits unionistes. Perquè, vulguem o no, una de les interpretacions serà "... l'independentisme ha perdut tants vots i tants escons..." sense entrar a valorar que qui s'ha quedat a casa és o no indepe.

Ara bé, un cop dit això, és cert que cada vegada sento més llunyanes les qüestions de Madrid, els debats entre polítics que no representen una part molt gran dels i de les catalanes... i només tinc ganes de deixar tot aquest muntatge tardofranquista enrere.