Aprendre més enllà de l'aula

A vegades, no massa sovint, coincideixen diferents factors en una escola que esdevenen el catalitzador d'un canvi. Enguany, a Mura, ens trobem en aquest punt. D'una banda ens hem trobat un equip que ens avenim força, de l'altra, tenim ganes de canviar les coses  i a més a més tenim la possibilitat de fer-ho perquè l'escola està en aquell punt, en aquella cruïlla, en que tot et porta cap a un nou projecte i els canvis són benvinguts. Hem canviat d'edifici i l'equip és més o menys estable. Per això, dissabte, com altres vegades hem fet, vàrem anar plegats a unes xerrades que es feien a la FUB, les VI Jornades Diàlegs educatius sobre Aprendre més enllà de l'aula per tal de veure altres maneres de treballar.
Va ser un dia molt interessant, amb xerrades de gent molt saberuda i que té molt per explicar. Una d'aquestes persones és la Carme Alemany, mestra durant molts anys de l'escola El roure gros. En aquesta escola s'ha dut a terme un projecte educatiu diferent. En comptes de trossejar l'horari segons unes àrees establertes, ells ho centraven molt en la ciència, l'aire lliure i en l'experimentació, i provocaven als infants perquè experimentessin i provessin, deixant-los un elevat grau d'autonomia i llibertat i d'aquesta manera aprenguessin i fossin protagonistes dels seus aprenentatges.
Vàrem veure altres experiències. Unes de Reggio Emilia i altres d'altres escoles properes que treballen per projectes. A més a més també vàrem conèixer diferents projectes que intenten fomentar la xarxa educativa entre escoles i municipi, projectes variats amb diferents resultats i per acabar, vàrem assistir a una xerrada molt interessant titulada Créixer amb la natura. Una bona cloenda de la jornada.
Totes elles anaven encarades a trencar amb allò que es fa sovint,  a potenciar l'entorn com a medi d'aprenentatge, com a possibilitat educativa i a situar l'infant com a centre del fet educatiu. A Mura, on l'entorn és màgic i només cal gosar fer el pas, semblava que la jornada ens anés com anell al dit, per ajudar-nos a trencar amb certes inèrcies i continuar un projecte captivador i il·lusionant.
Crec que l'educació és quelcom dinàmic, viu i apassionant, que necessita que sovint es qüestioni aquesta. Cal preguntar-se allò que es fa, allò que s'ha fet i allò que es vol fer. Cal veure altres dinàmiques i propostes. Cal estar obert a noves maneres de fer i pensar. Les xerrades de dissabte, més que per conèixer projectes concrets, van servir perquè un es plantegés allò que feia en general i és a partir d'aquest diàleg, d'aquesta reflexió, que es generen canvis i l'educació avança, perquè es busquen noves respostes a vells problemes. Sense estímuls, sense dubtes, es fa difícil pensar que es pot avançar, perquè són els dubtes els que ens ajuden, un cop resolts, a fer un pas més i anar més enllà.