Abans de mirar a fora, mirem com tenim el pati

Avui en llegir el titular al diari Ara d'una campanya de la policia hongaresa que culpa de les violacions a les víctimes, no me n'he pogut estar de veure el vídeo de l'enllaç. Realment és frapant. Al·lucinant. De manera planera i directe acusen a unes noies, que surten de festa i beuen en excés i es vesteixen de manera sensual, gairebé eròtica, de provocar la violació. I és xocant. Insultant. Aberrant. Primer de tot per com tracta a les dones. Com les responsabilitza de ser unes víctimes, sense tenir en compte que l'agressor és el culpable. És l'animal. Tirant per terra la feina de milers de psicòlegs que s'han trobat amb aquests casos. Perquè per molt que una dona vagi així o aixà, faci això o allò, no hi ha cap motiu per a l'abús. Sigui de la manera que sigui.
A més deixa a l'home com un ésser sense consciència que actua per instint, sense capacitat de raciocini ni control. Un pobre enze que es veu empès a actuar davant la provocació. Cal recordar aquí el gran paper que té i ha tingut l'església, en general, a promoure i difondre aquesta visió de la dona com a ésser inferior i supeditat a l'home. Gràcies a decisions preses en contra de les llibertats d'aquesta, al tracte que li donen dins d'aquesta institució o bé passant pel discurs que emeten entre d'altres.
En veure que passa a Hongria, molts dels que fan comentaris a l'article es relaxen veient-ho lluny i malparlen d'aquest país, del masclisme existent allà. Ara bé, encara que aquí no arribem a aquests extrems, si més no en els anuncis, potser en qüestió de masclisme no estem tan allunyats. Només cal demanar-nos si aquí tenim plena igualtat de sexes i segurament encara que d'entrada la resposta és que sí, gairebé, si hi parem a pensar podem confessar que no. Aquí tampoc hi ha igualtat.
A la feina no hi ha igualtat. Ni de sous ni a l'hora de contractar les persones ni en determinats tipus de tasques. Tampoc en els càrrecs directius. Ni al món privat ni al públic. Podem constatar-ho en molts aspectes, però la televisió és un mitjà que ens mostra quina realitat tenim, quins estereotips seguim. Sobretot ara a l'època nadalenca. Només cal veure a qui van dirigits els anuncis de certs productes o com es tracta als personatges que hi surten. Realment carca.
A més, si mirem l'entorn proper, els petits detalls, com qui fa les feines domèstiques, ens adonarem que en molts casos aquest rol està assignat a la dona, quan de fet, hauria de ser una feina compartida. Una feina repartida i en el cas de que ho sigui realment, moltes vegades sembla un fet extraordinari, tot i que hauria de ser la norma.
Sense arribar als extrems de la policia hongaresa -veient l'anunci m'han fet pensar en la inquietant pel·lícula L'exprés de mitjanit- en aquest país amb mil petits detalls també fem el joc al masclisme existent, ja sigui per acció o omissió. Així doncs, abans d'alliçonar als de fora, primer fem la feina nosaltres pel futur del país.