dimarts, 25 de novembre de 2014

De què viuria en Duran i Lleida...

Aquest matí sentia el resum de l'entrevista que varen fer ahir a en Duran i Lleida. Reconec que tot i saber que l'entrevistaven, no vaig tenir fetge per escoltar-lo, em fa una mica de ràbia. A més reconec que tot allò que fa m'ho miro amb lupa i la veritat, com no pot ser d'altra manera, no em va decebre.
Primer perquè va fer servir la vella tàctica de proclamar i confessar el seu respecte i admiració per l'adversari, just abans d'atacar-lo de manera barroera i sense miraments. Va incidir molt sobre en Junqueras. A ningú se li escapa que aquest és el partit que li fa ombra al seu. Bé, a Convergència, perquè si se separessin i Unió anés per lliure, aniria lliurement cap a casa, a menjar-se els mocs sota la creu.
Deia, del Republicà, que és una persona que no ha vist món, que no sap gaire res i que parla atiant els sentiments sense massa solidesa cognitiva. Estrany si tenim en compte que en Junqueras va estar al parlament Europeu i coneix bé les regles de joc, però n'Antoni està nerviós. Molt nerviós.
L'altre aspecte que m'ha ferit, ha estat quan ha parlat del tema de la Independència, mostrant-se bàsicament en contra i centrant-se en temes socials. És cert que ell, estant a Madrid, si fóssim independents tindria molts números de quedar-se sense feina i hauria de deixar la suite que té a l'hotel Palace i és clar, com va dir ell, de què viuria, per tant no pot erigir-se com a jesuïta bondadós vivint en l'opulència.
Però el que m'ha dolgut més ha estat el cinisme que ha mostrat. Primer ha reconegut que hi ha una desconnexió entre la gent i la política i els polítics, i per això de l'ascens de Podemos. Però en comptes d'entonar el mea culpa, ell que fa segles que s'arrossega per aquest món, ha fet com si no anés amb ell i fos un mal genèric sense nom i cognoms, i d'aquesta manera ha passat de puntetes sobre el tema i a sobre s'ha erigit com a candidat pel canvi. El que fa anys que baveja des de l'estrada. Protagonista principal, juntament amb algun altre, del descrèdit de la política i encara té la barra de girar la truita i tractar-nos com si ens comprengués i pogués promoure la revolució. Ell que ja té les arrels al poder i només es mou per interessos personals.
Però com diu ell i ressona l'eco, de què viuria jo...