Després de mesos sense Internet a casa, avui ens han vingut a instal·lar la línia, bé, a migrar-la en diuen. La veritat és que han estat uns nois molt simpàtics, una parella força peculiar. Pepe Gotera i Otilio.
La primera impressió és que un era el que treballava i l'altre, l'acompanyava tot donant consell i, si calia, anava a cercar alguna eina al cotxe. Ara, dit sigui de passada, cada cop que un demanava una eina l'altre deia que no la tenia. Es veu que tenen més d'un cotxe, quina flota que tenen, i l'eina bona sempre, sempre, era a l'altre. Quina casualitat!
La història ja va començar ahir, quan van venir i no van poder fer res perquè calia fer un forat a la paret. Avui, amb el forat fet, han vingut i ha començat l'espectacle.
El primer acte ha estat veure per on passarien el cable. Trucades amunt i avall per veure què i al final, voltant tota la casa, han decidit el traçat. Així doncs, un dels dos s'ha enfilat sobre la teulada d'uralita de sota casa per passar el cable. Quina por! Ell, tranquil, fent conya però jo, vaja, que em veia al noticiari, fins i tot li he ofert el talabart.
El primer problema ha estat passar-se entre ells la bobina de cable. Un estava a sota uns dos metres, l'altre a peu de teulada. Fent conyes de la capacitat de llençament ho han provat, però és clar, no arribava. Un servidor, observador extern, només els ha recomanat d'enganxar-la a una escombra i així tibar sense haver de llençar i evitar la possibilitat de foradar la teulada. I entre somriures així s'ha fet.
Després, calia passar el cable ran de paret, a una alçada de quatre metres, tot passejant per la teulada feble. Un s'hi ha enfilat valent i content, però al cap de quatre passes, ja no ho veia clar. Aleshores, servidor, observador extern de nou, els ha recomanat de passar-se la bobina d'una punta a l'altre de la casa per terra i un cop tensessin a alçada aquesta ja aniria pujant. I així ho han fet.
L'acte segon ha estat quan han hagut de fer un entroncament perquè han tallat curt el cable. Bé, un nyap a la façana que durarà temps. Però ja ens acostàvem a la finestra on hi havia d'haver la roseta i no era el moment de defallir.
L'acte tercer ha estat quan han collat la roseta a la finestra i tot dient que quedava bé, després d'escabotar un parell de cargols, aquesta es movia molt. I és clar, he hagut de demanar de collar-ho a la paret. Però ells no foraden la paret i per tant, he foradat jo i l'han entroncat.
Vaja, que ha estat un matí distret i gràcies a ells, he recuperat la confiança en aquest país per sortir de la crisis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada