La Font Blanca ( 2.904 m. )

Ahir amb la Montse i el Lluís vam anar a Andorra a fer la Font Blanca. Potser té una de les pales més mítiques del Pirineu, perquè és força dreta però molt ample i et permet agafar-la per allà on et vagi millor, directe avall o bé fent giragonses.
Fins al cim es puja per una vall força ample, el primer tram passant enmig d'un bosc esclarissat però de seguida, s'obre a la vall i comences a remuntar pales pelades. En vam fer quatre fins al cim. Totes molt amples i amb una neu amb molt bon estat. La darrera, abans del cim, potser la més dreta, estava un xic més gelada, però poc i a dalt de tot, abans de la pujada final, vam resseguir la carena amb unes vistes meravelloses.
És un bon mirador. S'alça per sobre de tots els cims del voltant i tens una visió privilegiada dels encontorns.
La baixada, amb la neu ja més transformada, va estar bé, però cal dir que era una neu pesada, molt humida i si bé es baixava bé, no era de les més agraïdes.

Ara, potser és un cim per fer un dissabte, perquè al fer-lo el diumenge, de baixada em vaig menjar tota la cua, des del túnel dels lladres, altrament dit del Cadí, fins a Guardiola de Berguedà, més d'una hora d'engega i atura. Vaig arribar a casa trinxat.