Calders, un poble dinàmic.

Fa poc més d'una setmana, des del Centre Excursionista de Calders, vàrem organitzar la Caminada Popular d'hivern. És una caminada que es fa pels volts de Sant Vicenç, la festa major d'hivern i que tot i no estar inclosa enguany al programa d'actes d'aquesta, no em demaneu perquè, en forma part. Vaja, des de fa temps per Sant Vicenç, una setmana abans o una setmana després, es fa la caminada.
Alguns anys pel terme, d'altres anys intentant enllaçar diferents indrets propers que tinguin de patró Sant Vicenç i actualment s'ha tornat al model de fer-les a l'entorn del poble. Per conèixer el territori, per valorar-lo i així estimar-lo. També alguns anys ho ha organitzat entitats, d'altres, l'Ajuntament i encara uns altres, grups d'amics interessats en fer-la. En ser Calders un poble no massa gran es dóna la situació que les caminades han estat sempre una activitat de moltes mans. Molta gent n'ha organitzat, però pocs d'ells segueixen al cap dels anys. És una activitat, com moltes, que requereix força feina abans i després i que a la llarga, pel que sigui, canvia de mans.
El Centre Excursionista ho vàrem entomar per coherència, volent-ho aprofitar per tal de donar valor al territori, amb la filosofia d'anar fent recorreguts variats, divertits i nous tot abastant el màxim de territori possible. Poc a poc, aquesta caminada ha anat creixent i hem passat dels 80-90 participants habituals a gairebé dos-cents en les darreres edicions.
Per dates aquesta caminada coincideix amb una de les proves reina de Calders, la Senglanada. Una pedalada que atrau gairebé quatre-cents ciclistes al poble i que mobilitza molta gent.
Aquestes activitats, juntament amb d'altres, a més de situar Calders al mapa com a poble viu i dinàmic, desperten la vida associativa, comercial i econòmica de la vila, posant en relleu el potencial humà d'aquest poble.
Un poble que es mou per la seva gent, que en general està en més d'una associació i que al marge de les institucions, excepte ajuts puntuals, organitza per compte propi, amb il·lusió, temps i esforç unes activitats que d'altra manera serien impensables. A més serveixen de referència i model per a molts, fent que poc a poc uns o altres sentin el desig de col·laborar i decideixin fer el pas i afegir-se al que es fa, entomar l'activitat o bé fer-ne una altra, perquè el moviment genera moviment.