dimarts, 9 d’abril de 2013

Quatre anys

Fa quatre anys. Només quatre anys. Però mires enrere i ja no recordes com era abans. Ara, TOT està condicionat a ell. Ells. I no te n'adones fins que un dia, com ha passat avui, ha anat d'excursió i casualitats de la vida, ha coincidit amb un dia de festa, d'un servidor, a la tarda. El xic és molt xic i dorm força. Molt. Desapareix durant força temps.
Al migdia, a l'hora de dinar, la casa estava en silenci i ho hem aprofitat per parlar a la llum del dia tranquil·lament. Sense interrupcions. Ara un tema, ara un altre. I així estona. Hem dinat sense presses. I després, de cop, ens n'hem adonat de com ens ha canviat la vida. Ho sents, t'ho diuen. D'aquí uns dies ja no recordaràs com era la vida sense ell, ells, ens deien quan acabà de néixer i un, innocent, pensa que no. Que no serà tant. Però el temps et demostra que sí, que hi ha un després i l'abans, ja ni el recordes. I et sorprens. Et sorprèn la quantitat de temps lliure que tenies abans i la capacitat d'escollir entre una cosa i altra. I la manera d'omplir-lo que tenies ara et sembla intranscendent  I fent balanç, ho tinc clar. No canviaria ni un instant del viscut per un moment sense ell. Ells. Perquè la vida, potser sembla tòpic, amb nens esdevé plena. Rica. Com un bassal d'aigua que omple tots els forats. Tots els porus. Res no queda buit, res no queda desocupat. De dia, mentre està despert ens ocupa el temps, ja sigui físicament o bé mental. El segon no canvia aquest fet. El primer ja ens va mostrar que res seria igual. El segon ens ho ha confirmat. I de nit, depèn. Depèn de la nit.

1 comentari:

Xavi ha dit...

En el teu escrit d'aquí 10-12 anys podràs escriure la segona part quan els adolescents marxin sovint de casa i torneu a quedar sols. Tampoc recordereu què feieu abans.
I ara què?