dilluns, 15 d’abril de 2013

ESCARNI ( Escrache )

L'escarni. La burla. Assenyalar i riure's d'un personatge o altre. Horrorós. Malèfic. Terrible. I és que no es poden barrejar les coses, diuen. Ja hi ha mecanismes per mostrar la discrepància, la disconformitat, afirmen, com ara la manifestació en contra de la guerra de l'Iraq, dic jo. Sí, aquella en que varen sortir al carrer centenars de milers de persones i el govern, els responsables d'aleshores, ni s'immutaren. Res. Pilotes fora. O bé la dels filets de plastilina. Ni cas. Perquè els queda lluny. Perquè les protestes al carrer no van amb ells que ho veuen escarxofats des del sofà., ben apeixats i calentons. La seva idea de democràcia és aquesta, votar cada quatre anys i gràcies. És l'única manera de protestar de forma directa. La resta, els altres cops que no estiguem d'acord amb quelcom, podem fer vagues, manifestacions o cridar, però a ells, poc els importa. Ni ens veuen, ni ens senten. Ara, amb aquesta nova manera de protestar, potser s'ha trepitjat l'ull de poll. Potser s'ha trobat la clau, perquè salten, protesten, es mouen. Estan neguitosos. És inconstitucional, diuen. I si diuen això, anem pel bon camí. Perquè veuen que s'ataca l'individu, la baula feble i el  grup, que se sentia segur quan la protesta no tenia ni cara ni nom, amagant-se rere el partit, ara tem per la seva solidesa i busca maneres de diluir aquesta nova proposta. D'una banda titllant-la de diabòlica. Perquè pobres fills, el que veuen. D'altra banda perquè es feia servir per assenyalar antics dictadors, allà a l'Argentina i aquí no és el cas, canten. I un rave! L'únic problema és que és efectiu. Perquè no poden garantir la força de tots els components del grup i els fa por. Temen que s'aconsegueixi que algun polític, alguna baula feble, toqui de peus a terra i vegi que les seves decisions tenen resposta i actui en conseqüència. Perquè el patiment provocat per les seves decisions, té cara i nom, encara que no el vulguin saber. I quan se li dóna forma, aleshores és més difícil votar segons què. Per tant, jo m'apunto a l'escarni.