Dia de pluja. Tarda mandrosa i freda. En comptes d'anar sembla que venim, però el calendari, malgrat tot, ens ho confirma. El bon temps ve, diu. Però cal un punt de calefacció per trencar el fred que ara s'instal·la de nou. I assegut davant de l'ordinador, aprofito per repassar fotos de fa quatre dies. Del petit lapse d'estiu. De les flors obertes i els insectes despertant-se. O dels camps ben grocs d'una colza que ara s'escampa. El biodièsel és un bon negoci i nosaltres, de resultes, tenim imatges impagables. Una paleta de colors radiant. De fons la ràdio. Música. Ja ni poso el futbol. El cor me'l pot demanar, velles costums. A vegades guanya. Però el cap, que em parla de desigualtats, incoherències, abusos, absurditats, sovint em dicta el dial. Oblida't els nens aviciats, crida. I avui, altre cop, i ja en són uns quants, guanya. Números massa alts per un joc. Per un passatemps.
La música em sembla més adient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada