divendres, 19 d’abril de 2013

Finalista

Dijous al  matí em vaig llevar finalista del Premi Mater de relats curts, amb possibilitats d'esdevenir guanyador. Un premi organitzat per una llibreria de Vic on hi participaven gairebé una trentena de relats. De caramel, el guanyador veuria publicat el seu relat dues mil vegades. Una edició que es donaria per Sant Jordi.
El lliurament del premi es va fer en una cerimònia molt austera. El jurat, format per dos escriptors reconeguts de la comarca, varen explicar els criteris de selecció i després de comentar-ne alguns, anunciaren el guanyador. No sé què d'Utopia. Reconec que va haver-hi un moment, qui sap si va ser quan començaren a parlar dels protagonistes del relat guanyador, que vaig desconnectar. En descàrrec meu diré que el cansament acumulat era gran. Força gran i m'atacava.
Al marxar, com a finalista definitiu, vaig sentir aquell regust agredolç a la boca. D'una banda dolç, molt dolç, per haver estat finalista, però de l'altra banda, evidentment agre, per no haver guanyat.
De totes maneres ahir va ser un dia molt especial. De record, a més a més de l'experiència, me'n vaig emportar un llibre que em donaren. No està malament.
Ah, per cert, el relat és un que ja vaig mostrar fa dies, el dels tres porquets.

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'enhorabona Sergi. Malgrat l'inicial regust a la llarga també agraden i s'agraeixen aquests reconeixements. Ser finalista ja té molt de mèrit i no tothom pot dir-ho. Endavant les atxes