divendres, 5 d’abril de 2013

La marca Espanya

Ja vindria a ser això. Una marca, un nom. Una etiqueta per a un producte. Per a una creació. Per a una ficció. Per a quelcom que s'ha ideat i es vol exportar. Que se li vol donar un valor que no té. Lluny de Barcelona com a marca de turisme o Durex pels preservatius. Tots invencions, pocs amb valor. Però en el cas de l'Estat, la marca, que venen com la  d'un territori homogeni i agermanat, passa com en la majoria de productes del mercat, la creativitat dels publicistes, en aquest cas el Margallo, està enfocada a eliminar les discrepàncies. Les arestes, els errors de concepte perquè rere el mot Espanya no hi ha res. És buit. Només la força  i la por mantenen aquest vestit cosit, però amb puntades de filferro. Qui ho compraria? La idea és vendre un concepte, una il·lusió, quelcom que només existeix a nivell administratiu, impositiu, però que a nivell sentimental, històric, de proximitat, pragmàtic, econòmic, democràtic, no. La imatge que volen vendre és fictícia. Irreal. Un bluf. El problema el tindran d'aquí quatre dies quan aquesta poma verda quedi mossegada per llevant i aleshores tots els productes publicitaris que ara malden per fabricar, esdevinguin  obsolets, perquè passarà. Perquè aquesta marca que fa uns anys que volen vendre no se la creu ningú, ni ells, i menys la respecten. Perquè és una mentida, una absurditat. Un postís. Un nyap.
Afanyem-nos doncs a comprar-ne productes perquè aviat, molt aviat, deixaran de comercialitzar-los i aquests valdran aleshores quelcom. Si més no com a productes d'antiquari.