Ara no és el moment

Ara que la casa reial s'està destapant, que potser es fa més present aquest tarannà seu tan trempat, tan proper, tan plebeu, que fins i tot ja amb les butxaques plenes anhelen més sous i fan i desfan per enriquir-se a costa dels demés, comencen a fer-se sentir els republicans. Reclamen un canvi d'estatus. Un canvi de direcció de l'estat. I ja està bé. Perquè tenir privilegis només per ser el producte d'un coit reial ja comença a ser arcaic. Desfasat. Absurd. Injust. Difícil de defensar i més veient que el cap d'estat és poc més que un enze faldiller i la seva descendència, el futur de l'estat, poc més que unes paparres a punt per a seguir vivint de renda. Plens de privilegis i amb poques obligacions. Ja ni tan sols han de mantenir la norma de casar-se entre ells, han obert el mercat.
Però el que dèiem, ara no toca, afirmen alguns. Un argument que fet servir per qui vol el canvi només denota interès per a no canviar. Perquè si l'estatus on ens trobem no ens agrada, aleshores provocar quelcom per intentar el canvi és obligat i quan aquest intent no es veu propici, aleshores és que ja els està bé com s'està.
En Navarro i el Duran diuen que no és el moment de destriar entre republicans i monàrquics. Però si realment desitgessin un canvi, si realment veiessin la monarquia com una llosa i un càncer, aleshores sempre veurien que és el moment, perquè en el pitjor dels casos seguiríem igual. Seguiríem en una monarquia casposa i ignorant.
El mateix passa amb el referèndum per la Independència. L'ara no és el moment només denota por al canvi, perquè si la veritable voluntat és canviar, és allunyar-nos del llast que representa Espanya, aleshores es batallaria per intentar-ho un i altre cop, sense por al fracàs, perquè el possible fracàs és la realitat d'ara. L'estatus actual.
Vist des d'aquest punt de vista, quan sento algú que diu que ara no és el moment, veig dues coses, o un conformista recalcitrant o bé un hipòcrita llagoter, i en ambdós casos, l'única resposta és fer un pas endavant i apartar-los, perquè el seu tarannà només persegueix endarrerir l'inevitable. Mantenir l'estat actual a base de cants de sirena i promeses falses. També és cert que el tema de la monarquia no és cosa nostra, sempre i quan aconseguim la independència. Mentrestant, ni aigua.