Cal fer net

Fa fàstic. Pena. No hi ha dia que ens llevem i no hi hagi un cas nou de presumpta corrupció. Notícies i més notícies d'éssers sortits del clavegueram polític que juguen a ser immunes. I se'n surten. Fan i desfan a pler. Perquè saben que en aquest país de pandereta, on encara hi ha qui és capaç de defensar la tortura d'un animal com a art i no enrogeix, ningú plega per cràpula. I el més penós és que treuen pit. Borden, aleshores cavalquem. I etziben la frase aquella que si s'hagués patentat, poc ric que es faria el seu autor. Posaré una querella, canten un i altre cop. I passen els dies i les querelles s'estudien i es mediten i es pensen i potser es posaran. Però en el fons, juguen amb les paraules. Cerquen subterfugis lingüístics on aferrar-se. El Zaragoza va contractar l'empresa de detectius però ben bé no era per això que va descobrir, i ara, i tement una reacció irada de la dona de plàstic l'excusa de no haver denunciat l'hereu de can Pujol. Què sinó! Mentre, el Rajoy que diu que tot menys alguna cosa és mentida. I es queda tant ample. Cínic!
El cert és que en aquest Estat si hi ha una cosa transversal, que afecta als d'aquí i els d'allà d'igual manera, és la corrupció. El Duran ara té la barra de dir que si fos imputat plegaria. També va dir que si Unió ho era ho faria, però la senilitat el disculpa, és clar i ell segueix de diputat. Una altra fugida endavant. El Navarro que un imputat ha de plegar, però el Bustos allà, aferrat a la mamella. I encara que tota aquesta trepa nefasta, pútrida, fètida, gangrenosa, llefiscosa, odiosa, supèrflua, resti allà, el procés sobiranista no es perdrà per uns polítics desgraciats, perquè el procés d'alliberament nacional neix de la ciutadania i ells no ens desil·lusionaran, perquè no capitalitzen el nostre desig. Són actors prescindibles. Llast pel camí cap a Ítaca.
El pas ja està fet i si de camí cap a l'Estat propi deixem uns quants polítics pel voral, millor que millor, que en sobren i anirem més ràpids. Deixeu llast, que ens enlairem!