diumenge, 10 de febrer de 2013

Què hi ha de real a "El Senyor de Calders"?

Torre de la Manresana, a Els Prats de Rei
Ara fa poc més d'una setmana vaig penjar a mecenix, un portal de mecenatge, la novel·la titulada "El Senyor de Calders". En aquests nou dies s'ha arribat fins a un 75% del necessari per tirar endavant el projecte i és molt engrescador. Exageradament engrescador.
Ara que veig que potser sí que s'acabarà fent, no negaré que d'entrada tenia els meus dubtes, m'agradaria explicar més coses de la novel·la, però sense desvelar res. Potser explicar com l'he anat fent.
Ja vaig explicar que em vaig documentar força per fer-la, que vaig llegir molt i vaig demanar més a qui creia que em podia assessorar. Fruit d'aquesta recerca, inevitablement em trobava amb personatges i fets que em seduïen i que d'alguna manera o altra volia incloure a la trama.
De personatges n'he pres de diferents llocs. Uns, més que trobar-me'ls pel camí, que també n'hi ha, els he anat a buscar. Per exemple, si en un moment o altre es feia un mercat, aleshores anava a cercar aquells personatges que necessitava, ja fos un barber o un ferrer en documents de l'època. Altres personatges me'ls he trobat pel camí mentre indagava i a vegades, m'han captivat tant, que m'han condicionat el desenllaç de la novel·la. Un d'aquests és en Ramió, l'abat de Sant Benet en un dels moments més importants del cenobi.
Pel que fa als indrets per on passa la història un dels exemples més clars de com he intentat contextualitzar la trama és potser el mas de l'Angle o la torre de la marca. En el primer cas, del mas, un dels primers de Calders però només mencionat en certs documents, sense cap descripció exhaustiva, he hagut de recórrer a d'altres indrets per poder imaginar-me'l. Així doncs, he hagut d'anar a un dels pocs masos de l'època estudiats, el mas de Vilosiu al Berguedà. En el segon cas he pres de referència la Manresana, una torre medieval situada a Els Prats de Rei.
Bàsicament el que he fet ha estat prendre personatges històrics i indrets de l'època, i amb uns personatges imaginaris, a mode de fil de cosir, he anat lligant la història, però de manera que els fets més rellevants fossin reals i la trama argumental novel·lística la part imaginària. Al final, el vestit, ha estat, si més no, molt divertit de fer.