dimarts, 26 de febrer de 2013

Vaig perdut

Finalment ja se sap què se'n farà dels metres de més que es van comprar quan es va acatar la sentència sobre els terrenys de davant de l'escola. Sembla ser, si ho interpreto bé, que es vendran o cediran. Sí, senyor. Ja que hem de pagar uns diners tot tancant un procés llarg i feixuc, cansat i enrevessat, com a mínim que recuperem quelcom. Ben fet. Millor pensat. Malgrat no calgués comprar aquells metres de més ni empenyorar-se. El món és dels que tenen iniciativa, dels atrevits que en diuen.
Ara bé, resulta que aquell tros de més, que va costar el que va costar, diria que va més que triplicar el preu marcat a la sentència, ara serà venut o participat o cedit o vés a saber què, no hi arreplego massa, ho reconec, però entenc que hi ha un canvi de mans entremig i que algú altre en farà ús, a més d'una zona verda, per poc menys d'una cinquena part.
Cada Ajuntament pren les decisions que pren, només faltaria, per això se'ls fa confiança i que duri, però em costa entendre -navego sense rumb entre aquest vocabulari tècnic que fan servir- per què se'n desprenen, si és això el que fan d'aquest tros que va costar tant i per tan poc. Estic una mica emboirat i com que sóc algú senzill, faig càlculs senzills. Compro el doble, pago el quàdruple, venc la meitat per menys d'una cinquena part. Ja ho dic jo, estic fet un embolic i em perdo entre tants números i vocabulari tècnic, però no m'acaba de quadrar. Em dóna la sensació que la zona verda que en resultarà, surt un xic cara, no ho sé pas.