dijous, 21 de febrer del 2013

El debat de la nació?

Avui sentia a la ràdio que quan parlaven els diputats d'Iniciativa i els del partit gallec, el congrés era força buit. Es veu que els diputats del Pp i del PSOE, majoria aclaparadora en aquella càmera, han aprofitat per marxar. Quina educació. Quin compromís. Fins i tot el singular president del congrés, l'il·lustre, que no il·lustrat Jesús Posada, demanava silenci als senyors diputats que restaven als passadissos, tot demanant-los que si havien de fer soroll, que anessin al bar. És clar, home, mal per mal que facin despesa, perquè allà, per la feina que han de fer... Amb un parell, tu.
I és que és indignant. En els talls que passaven a la ràdio, quan parlava un dels seus, la claca ben ensinistrada aplaudia quan tocava. És igual el que diguessin, és igual que el president parlés de la gran feina feta i dels èxits obtinguts malgrat l'atur galopant, les retallades asfixiants, els problemes a Catalunya i els casos de corrupció entre d'altres. Res tu. Que la tasca del Pp és fantàstica i tots a aplaudir com simples seguidors de futbol d'un equip de tercera. Més tard, a la rèplica el mateix. Tampoc importava que parlessin de les dificultats de la gent, això sí amb patrimonis milionaris als seus comptes corrents. Tan hi fa, són iguals. A animar-se entre ells. Amb aquest seguici, que els fa la gara-gara sense vergonya, no és d'estranyar que no es ruboritzin quan deixen les perles que deixen, com tampoc és d'estranyar la desafecció que creen. Però ja els va bé. Com menys gent s'impliqui en política, com més gent doni la partida per perduda, ells seguiran allà, fent i desfent a pler, car no tindran una veritable oposició, parlant-nos de les dificultats i estretors des d'un púlpit daurat.
Flac favor a la democràcia quan en un debat de la nació, n'hi diuen així, tot i que hauria de ser debat de les nacions i no hi ha ni debat ni nació, no s'escolta cap altre proposta o raonament que el propi. Si tothom hagués fet sempre així, només escoltar els seus i ignorar tot el que ve de boca d'altri, probablement encara estaríem a les beceroles de la humanitat. Ara, d'alguns encara no podem afirmar que n'hagin sortit, no senyor.