Sobre la immersió lingüística

A vegades costa trobar en paraules d'un i sota l'atiament de quatre buscabregues els mots per expressar amb serenor allò que ens crema per dins. Sobretot em passa ara, quan ataquen un dels pilars bàsics de l'èxit integrador d'aquest país. Ara bé, quan trobes en d'altres persones expressada la idea del què penses des de la distància i fredor justes, sense cap tipus de sospita d'alineament ideològic, i veus que és aplicable perfectament a la teva realitat, t'adones que malgrat que a vegades l'ofuscament ens impedeix articular el raonament amb claredat, aquest no és erroni, car d'altres més saberuts ja ho han pensat, doncs han passat per situacions similars.
Amb aquesta sentència a la immersió no es potencia l'ús del castellà al país o la salvaguarda d'uns hipotètics drets de l'infant, sinó que s'ataca la supervivència del català i per extensió del país, tot prenent com a hostatge per justificar-ho l'infant.  
Deia Guy Héraud a Langues et peuples de l'Europa i crec que del tot aplicable a l'atac que pateix la immersió lingüística:

" Quan el federalisme europeu reivindica la unitat, és per respectar i servir millor la diversitat. La diversitat lingüística, sobretot, és una font de riquesa. Prenent-ne cura, no es defensen solament els drets de la persona, es defensa també un patrimoni cultural que beneficia tota Europa i tota la humanitat " " La diversitat cultural juga el paper d'un multiplicador de l'art. En efecte, com més pobles, més expressions diferents possibles dels valors estètics en els diferents camps i en els diferents estils. Un poble que mor és una cara que desapareix del prisma de les arts. La salvaguarda de les comunitats lingüístiques és també un dels deures fonamentals de tota agrupació política. Fins i tot podria parlar-se de l'existència per part de les pròpies ètnies d'un deure de permanència. De la mateixa manera que la moral individual prohibeix el suïcidi, la moral de grup obligaria a les comunitats lingüístiques a sobreviure i a desenvolupar-se. Si s'accepta això, la defensa de les llengües troba un doble fonament: un fonament subjectivista democràtic ( el dret a la vida de cada poble ) i un fonament objectivista ( el deure de cada poble a contribuir a l'enriquiment cultural d'Europa i del món ) . "