dilluns, 5 de setembre de 2011

De la immersió II

Com més va, més indignat em sento. D'entrada semblava que res, que el què passava era un foc d'encenalls, tres que volien viure a la seva bombolla castellana taurina i ja està. Sense interacció amb els nadius, sense contacte amb els indis catalans. Qui ho sap, potser es pensen que tenim polls. Doncs res, per a ells anava el rostit i pels seus fills, RIP a la seva educació ja que la ignorància és difícil de combatre des dels arguments raonats. Com li faràs entendre a algú que no ho ha viscut que com més llengües, millor? Que per aprendre una llengua cal viure-la, cal envoltar-se'n, cal sentir-la?  
Però ara, a mesura que els casposos parlen, els dels tribunals d'allà el brau que fan mèrits aquí - estan a la legió estrangera de pas, de ràtzies pobrets – tot es va aclarint, malgrat posen aigua al vi. Malgrat la pell de xai que els cobreix. Primer ens parlen dolçament d'un petit retoc sense fons, però que després resulta que toca fons de veritat i fa trontollar els fonaments de l'edifici. Ahir no passava res, tranquil, Jordi tranquil, però ara, sembla que sí que passa, que al que operen de la cama però no a la Seguretat Social, aquell que deia que " nunca obligamos a nadie a hablar en castellano" aquest Nadal dirà "el catalán es la única lengua vehicular en Cataluña" i tots a creure'l. Paraula de rei.
Ara bé, el problema no és que unes famílies hagin posat una demanda, no. El problema és que tenim un sistema tan fràgil i depenem tant de l'Estat que qualsevol persona ens el pot fer trontollar. Per exemple, tres famílies. Tres famílies que presumiblement tenen pocs coneixements pedagògics, menys lingüístics. El major títol, com deia aquell, a menys que ens demostrin el contrari, una etiqueta d'anís el mono. Vaja, que de moment em sembla que cap ha mostrat el seu Cum Laude en sociolingüística, pedagogia o lingüística. Tres famílies que poden posar en qüestió, com si de futbol en qualsevol tasca de carretera parlessin, un sistema que fa més de trenta anys que està instaurat al nostre país i fa que no hi hagi discriminació a les aules per motiu de llengua, avalat per experts en la matèria i que aconsegueix que els infants en acabar l'etapa educativa siguin competents en ambdues llengües. Que per cert, és el que tots volem, és clar. Doncs si fossin experts, que ho dubto, car sinó en veurien els beneficis i callarien com uns putes, m'estranyaria que anessin en contra de l'aprenentatge dels seus fills. D'un sistema que s'ha demostrat eficaç, integrador i resolutiu. Ara bé. malgrat tot, malgrat que res els avala, excepte l'odi d'uns tribunals sectaris, tiren per terra la feina feta per milers de persones. Així, en un tres i no-res.
Deia la consellera, voleu que al pati juguin catalans contra castellans? Voleu que segreguem els infants, que la llengua divideixi en comptes de ser una eina d'unió? Voleu obrir la caixa de pandora i que la pau social del país trontolli? Doncs aquest és el camí.
Segurament aquests denunciants, que potser estan mal assessorats, car CCC, que vindria a ser com KKK però pel català, prioritzen uns interessos personals enfront del desenvolupament cognitiu d'aquests infants i els condemnen a ser sempre més estrangers al seu país. A més a més, afegint-se al carro, a punt per a esgarrapar minuts de pantalla, després d'un excés de sessions d'UVA i bótox de rebaixes, surten els dirigents del PP a assegurar que tenen el seu dret. Poden opinar des de la ignorància.
Doncs d'acord. Opinem des de la ignorància. Jo opinaré sobre l'energia nuclear. Destapem els reactors, què carall. Malgrat no en sé un borrall. Però és clar, a algú o altre, potser el sopes, potser el nudista, potser qui busca notorietat a través d'altres car ell té menys feeling que un cigró bullint en una cuina nepalesa, els interessa buscar un conflicte on no n'hi ha, al preu que sigui, ja que d'aquesta manera surten de l'anonimat, de l'armari o del traster i esgarrapen un vot o dos, vés a saber.
Està clar que mentre en aquest país les decisions importants vinguin d'allà, mentre aquí siguem una colònia sense capacitat de prendre les decisions importants, ho tenim pelut. Molt pelut. Estatut, seleccions, impostos, peatges... Haurem de començar a practicar també el català en la intimitat... O no!!! Qui ho sap.

3 comentaris:

Eladi Martínez ha dit...

Aquest Sergi ja s'assembla més al que jo coneixia ;-)
Tot i que a tu t'ha passat al revés que a mi. Jo el cap de setmana estava indignat i avui, sentint les notícies i el tertulians, em semblava que tot es començava a suavitzar una mica i que al final no seria tan greu com podíem pensar... Haurem d'estar a l'expectativa del curs dels esdeveniments.
Bona setmana.
Eladi

Tinet ha dit...

Sergi, et demano permís per poder enllaçar des del meu humil bloc, que gairebé no llegeix ningú, aquest post. La meva indignació segurament és similar a la teva, però em veig incapaç d´explicar-ho tant bé. Com va per Mura ? Sant Vicenç t´enyora

Sergi ha dit...

>Si et plau. Encantat i això d'humil... res de res. Un bloc que està molt bé i que segueixo sempre.