dissabte, 18 de juny de 2011

Temps de sega

El bon temps porta més somriures. Gent que s'encreua i es demana per com va. Ningú té pressa per entrar a casa. Els dies fan baixada i tot és més fàcil. Les hores passen mandroses, entre passejades amb bicicleta o a peu. I corrent de tant en tant.
Ara que l'estiu ja s'acosta, el dia és calorós i els camps ja comencen a ser segats. Davant de casa passen ara sí i ara també tractors amb remolcs carregats o segadores amb cues d'impacients conductors al darrera rondinant.
Aquesta tarda anirem a passejar. Prendrem la pala de joguina i el tractor de pedals i buscarem una ombra on fer pastissos amb la sorra i veure, si tenim sort, algun tractor llunyà feinejar.
Després, trepitjant fort, caminarem pels camps acabats de segar, sentint sota els peus l'espetegar de les tiges que encara surten trencar-se sota el nostre pes. Una trencadissa agradable. Un cruixir dolç.
I si ningú no ens veu, ens prendrem la llicència d'entrar en un camp sense segar i amb els palmells de les mans estesos, tocar l'ordi o el blat, acaronant-lo en passar caminant entre les fileres per segar.
El bon temps porta més somriures. I hores dolces per badar.