dimecres, 1 de juny de 2011

Em funcionaritzen

Fa anys que sóc mestre. A més fa anys que treballo pel Departament d'Ensenyament. Ara, tampoc podria dir ben bé quants, ja que segons perquè, en fa uns però segons perquè, uns altres. Si es tracta de reconeixement per oposicions o concursos de trasllat o altres, aleshores només compta des de que vaig passar les oposicions, com també en el cas de coordinacions. Només val els anys de funcionari. Els altres, en el meu cas els altres tres anys d'abans que he entomat la feina de coordinador, no compten per a res, només per a treure les castanyes del foc a qui li interessa però no es reconeixeran.
Són coses que sobten i que podrien ser motiu de queixa. D'altres, les retallades d'ara, com el fons d'acció social o bé el fons de pensió, que si bé són drets adquirits no em faran rondinar massa. Potser em costa més la retallada salarial - us ho asseguro, la crisi no és culpa meva - o bé l'augment d'hores lectives, però què hi farem, seguirem treballant. I amb alegria, és clar.
Tampoc em queixaré per si tinc dos càrrecs, amb doble feina i doble responsabilitat, encara que no ho cobri, es funciona així, almenys al departament.
Les hores de reunió fora horari i a la carta o les colònies i sortides, tampoc em fan queixar, és perquè vull i m'ho crec, ves si no.
Però el què em molesta és aquesta dualitat, aquest sentiment que a vegades quan convé sóc una part important del sistema educatiu i que de mi depèn, i sóc algú, en canvi, altres vegades no som res. Només un assalariat que ha de fer les hores, i prou. No se'm consulta - al col·lectiu - i es tira pel dret. Esdevenint un número. Aquest doble joc, quan convé arromangar-se cal ser solidaris, a l'hora d'escoltar, sou només treballadors, em molesta. Hi ha canvis que se'ns haurien de demanar i si es creu que no, que només hem de treballar les hores i ja està, aleshores no se'ns pot exigir implicació, doncs una cosa va lligada amb l'altra. M'implico en la mesura que m'ho deixen fer meu i que puc dir-hi la meva. Si no se'ns escolta, aleshores es perd la possibilitat d'exigir-nos més del què hem de fer. I no s'hi val a atacar-nos la consciència. Cal que si es vol que els mestres s'impliquin, assumeixin protagonisme, aleshores cal que se'ls escolti, fins i tot si diem coses que no agraden. Perquè sinó, sí que tindrem un funcionariat docent, que farà just el què demana el contracte i ja està, sense implicar-se, sense involucrar-se.
L'educació és cosa de tots i totes, però cal donar joc i ser receptiu.