242.61.08 , 242.61.08

242.61.08 , 242.61.08 ... Fa temps, una germana del meu avi, d'aquelles que veies més que a cosins del costat de casa, un dia que l'anàrem a visitar ens va repetir vàries vegades el seu número de telèfon. Potser no massa, un parell de vegades i ens el va escriure amb retoladors Velleda a la pissarra que tenia i que després no podia esborrar.
En aquell moment no li vaig parar massa esment, el just perquè veia que li feia il·lusió que li repetíssim el número, tot i que érem poc més que uns marrecs, però com que ens l'estimàvem molt, doncs a repetir el número per no decebre-la.
Al sortir d'aquella habitació vaig pensar que era una feina inútil, que només creuar la llinda de la porta ja se m'hauria oblidat, però uns trenta anys després i sense haver-lo fet servir mai, encara el recordo. És com una cantarella. Penso en el pis de Barcelona i automàticament em surt el número.
No fa massa vaig voler comprovar si existia un abonat amb aquest número i la veritat és que algú, una veu masculina, em respongué de l'altre cap de fil, però no fou la meva tia, per sort, perquè fa anys que és morta i m'hagués fos. Tot i que diria que em respongueren des del pis, diguem-n'hi intuició.
Aquesta memòria selectiva em fa rumiar de com n'és de curiós el pensament humà. Com es queda amb certs detalls que a primera vista semblarien sense importància i després els recordes una vegada i una altra, sense cap sentit, només com un acte reflex per sempre més. Petites coses o situacions que en aquell moment no et semblen gens interessants, però que el temps s'encarrega de fer especials.
Qui sap què recordarà el Berenguer d'aquí uns anys d'aquests dies de vacances o del dia a dia i què m'explicarà. Recordarà el Pare Nadal que li va regalar un camió a Fillols? O bé el rei negre que va venir a casa? O qui sap si se'n recordarà d'avui a la tarda, quan hem estat jugant i passejant per Sant Amanç? No ho sé, però serà divertit veure què selecciona la seva ment amb aquella mirada interrogant i el somriure trapella d'infant.