dimarts, 18 de gener de 2011

El gato al agua...

No n'hauria de fer cas, ho sé. Es surten amb la seva si els mires i t'enfades, ho sé. Però vull parlar-ne, vull dir quatre coses. Com ells tenen la llibertat de llençar deixalles a través de la pantalla, vomitar odi a través de les ones, jo tinc el dret a la rèplica, el dret a, des d'aquí, recollir el guant i acceptar el repte, oferir resistència.
L'afront és el seu joc, és el seu quefer. El presentador crea uns debats on hi pren part activa, on s'alinia amb certs postulats i riu les gracietes del feixista de torn. Fill de pare periodista o escriptor d'anuncis de burdells, és igual. Repetir una mentida, fins que sembli veritat. Bubons plens de pus, nòduls verdosos, polls transmissors de malalties, intoxiquen talment com les puces de les rates de l'època medieval. Creen un discurs únic, s'envolten d'acòlits i argumenten sense oposició. S'aplaudeixen els acudits, es piquen l'ullet a cada bona pensada i somriuen melosos a cada insult. Només algú de pensament diferent és convidat, algú isolat que queda aclaparat pel front hostil que es troba al davant. Insulten a tort i dret i descaradament no amaguen ni els colors ni les sigles. Orgullosos fills de pell de brau.
Després postulen sobre la llibertat i a mesura que el programa avança i les copes de vi es buiden, ens regalen minuts de frases èpiques, de discursos pretèrits i dictatorials, sempre adornant-ho tot amb dosis de condescendència i afegint mots ensucrats entremig de tant de fem.
A vegades il·lustres convidats catalans els fan costat, llavis molsuts, nus integrals o veu de gall insultant expliquen la seva realitat, una realitat irreal. De gent que no surt al carrer, que volta poc i veu menys o veu el què vol.
Dels missatges que reben podem veure'n l'audiència que sedueixen. Poetes de portes de lavabos, abonats dels calendaris de Pirelli, ensumadors de places de braus o capellans de llargues mans. El bo i millor de l'estat, de ments obertes i lluents, capaços de dialogar, tolerants i il·lustrats. Cervantes en potència.
Possiblement caldria fer servir les seves eines, les d'aquest estat i aplicar al programa la llei de partits i la d'estrangeria. Per incitar a l'odi, a la violència, al mal rotllo i a la ignorància. A la presó i després, a remar.
Però ja se sap, tenen la llibertat de dir i fer el que pensin, mentre no siguin bascos o catalans.
Algú ho havia de dir i com m'he desfogat.

1 comentari:

Tinet ha dit...

T´has quedat a gust, eh !!! El més trist de tot plegat, és que em sembla que on tenen més audiència aquests programes és a Catalunya. Em sembla que si Intereconomía no emetés a Catalunya ja no el farien, viuen de la provocació