dilluns, 17 de gener de 2011

De pirates d'aigua dolça

No m'enganyaran, no. Els pirates existeixen i no em refereixo als de Somàlia o d'allà baix. Parlo dels d'aquestes latituds. El problema és que costa un xic més reconèixer-los. Cal estar-hi avesat, però després de parlar-hi una estona, els clisses. La majoria no porten pedaç a l'ull, tampoc una pota de pal i de lloro, tampoc, si el tinguessin el rostirien i muntarien una paradeta de delicatessens. No, senyor, no. Van més discrets i munten dinars.
Els que m'he trobat se t'acosten molt al parlar, com si et fessin confidències i et tracten com a un fill, malgrat l'edat. Cada mot et colpeja la faç de manera embafadora i al cap de poc, ja et deixen caure el producte, l'oportunitat.
Tenen la solució per a tot, enlloc hi ha problema i t'ofereixen tot el què vulguis. Però desconfia'n. T'estan ensabonant. Volen que et creguis especial, que et pensis que et tenen en consideració, però quan abaixis la guàrdia, si poden, ja t'hauran encolomat un pis, un rellotge o un país. És igual.
Són venedors nats. Tot es ven, tot es pot vendre i tot té un preu. Busquen el millor postor i si t'ho ofereixen per 10 és perquè a ells els ha costat dos i encara en trauran cinc de regal.
Pops de les finances, tenen tentacles arreu i el seu coixí els permet esperar. Dies, mesos, anys o que els bufin vents més favorables. Vents més emparentats. I malgrat els coneixes, malgrat saber qui són, és difícil destronar-los. Tot està muntat perquè triomfin. La maquinària judicial està feta a la seva mida i tenen els millors assessors. Difícilment els atraparàs. Ja pots tenir la raó i el dret, que dins la subjectivitat d'aquest món, ells tenen la veritat a mida o se la fan.
Sempre se'n surten i els demés, a trampejar, però no del seu estil, sinó de l'anar fent, perquè és com tirar pedres al mar, desfoga, però de poc serveix.
Però hi haurà un dia, no sé quan, que de bitllets s'ofegaran o de totxos s'esclafaran. Un dia, no sé quan i potser, només potser, ho veuré.