divendres, 7 de gener de 2011

S'han acabat les festes...

L'endemà de la nit màgica et lleves més neguitós, alhora que esperançat. Sembla que els has sentit, que qualsevol espetec llunyà o frec suau ha estat degut al seu pas. A la seva visita. I corres com un esperitat cap a l'arbre o al pessebre o a sota la taula, és igual, qualsevol lloc és bo per deixar-hi regals i ells ja saben on mires aquell matí.
I d'entre una pila de regals, perquè tothom està en contra del consumisme però gairebé tothom té algun regal, busques el teu. Ja se sap, qualsevol excusa és bona, jo no ho faria però els petits de casa... o des de sempre els pares... o un dia és un dia... i de quatre grapes hi caus, a fer regals. Ves què hi farem, som animals de costums i les necessitem.
Uns seran ben cars, que el preu pugui tapar forats del cor; d'altres seran ben simbòlics, perquè cal fer alguna cosa, malgrat tot; els més preuats, de cor, qualsevol cosa, qualsevol detall i els menys nombrosos una conversa, una trobada, un xic de caliu i fins i tot, me'ls descuidava, n'hi haurà per netejar consciències, compensatoris. Regal per a tots i tothom, regals medicinals.
I és clar, per aquestes dates tots estem més receptius, malgrat l'agnosticisme que impera. Qui sap si el fred ajuda més a les trobades íntimes o el bombardeig mediàtic t'encamina a estimar, a recordar o a fer balanç... però sigui com sigui són dates ensucrades, dates meloses i empallegoses que fan que surti el millor de cadascú, a pesar de cadascú. I aquests dies molta gent passeja amb un somriure estúpid a la cara i el cap ple de pardals, però està permès, són les festes.
Potser però, el millor a l'hora de fer balanç no seran els àpats insultants, mentre es parla de solidaritat amb encara el regalim de salsa a la comissura dels llavis. Tampoc els regals opulents que no ens podem permetre ni necessitem però fem, ni les il·lusions malbaratades en números de loteria que ens ajudin a canviar una vida que no volem però no ens atrevim a canviar. Potser i només potser agrairem aquestes festes religioses que no ens creiem, perquè ens hauran permès guanyar temps amb aquells que de veritat volem. Diguem-n'hi família, amics o coneguts, és igual, cadascú coneix els seus.
Només per aquest detall, per aquests moments robats a l'oblit, pel temps guanyat amb els amics, la conversa o el somriure d'aquell parent, ja val la pena passar per tot el tràngol del Nadal, si més no mentre encara trobem els detalls. Perquè el Nadal, no deixa de ser un munt de detalls.
Temps pels qui estimem i amb els qui estimem.

4 comentaris:

Martina ha dit...

Un veritable regal..........

Sergi ha dit...

Compartit...

Rafa ha dit...

Parlant del tema, a casa tinc una ampolla de ratafia d'Olot que ve de Terrassa i porta el teu nom...

Sergi ha dit...

Doncs ja tardes... a pujar-la, que l'encetarem...