dissabte, 1 de gener de 2011

El govern dels millors... per a qui?

Finalment, gràcies al nomenament dels consellers, podrem intuir cap a on anirà realment aquest nou govern.
Per exemple, de nacionalista poc, si és que creiem que ser nacionalista és sinònim de defensar la nació, incloent-hi demanar cap on es vol anar, fins i tot si és un hipotètic alliberament nacional, ja que de consellera de justícia s'ha posat una dona que va portar a la fiscalia les consultes per a la independència d'Arenys, unes consultes que sense ser coercitives permetien als catalans expressar la seva voluntat lliurement.
Tampoc crec que es faci molt pel català, ja que si mirem qui serà el seu representant de cultura, veiem que és algú que apostava per la presència del castellà a la fira de Frankfurt, aquella fira on la cultura catalana fou la convidada i que sent un gran aparador per a la difusió internacional de la llengua del país, s'intentà posar-la en segon terme, car amb el castellà no pot competir - no siguem il·lusos - traient-li protagonisme. També té el mèrit de ser un dels principals valedors d'aquell Fòrum de les Cultures, sí, home, allò que es féu en aquella plaça deserta de Barcelona, aparcament de busos ara i delegat general de l'SGAE. Un gran fitxatge.
Un altre personatge interessant és el de Salut. Un personatge que prové de la patronal de clíniques concertades que a més a més va estar imputat per un cas de frau en subvencions estatals i que se'n sortí perquè el delicte havia prescrit. És a més a més partidari del copagament i la carmanyola entre d'altres mesures. Déu n'hi do.
I què en podem esperar del de família, en Josep Lluís Cleries, antic president de la comissió arxidiocesana per a l'acolliment, les celebracions litúrgiques i la informació religiosa durant els Jocs Olímpics i Paralímpics a Barcelona i coordinador de l'Aplec de l'Esperit Sant dels Bisbats de Catalunya i Balears? Res de nou. No és una gran sorpresa aquesta elecció, tot i que m'hagués agradat algú que se li pressuposés una visió de la família menys estereotipada, més real.
I per acabar, de la d'Educació... bé, Ensenyament, que tot canvia, només que és una defensora acèrrima de les escoles concertades. Ja anirem veient quina xarxa potenciaran i cap a on anirem.
Aquests són alguns dels exemples dels que menaran el país. Estarem a l'aguait, però de totes maneres tampoc ens queixem massa, és el què hem escollit - m'incloc com a part del país, no perquè els hagi votat - i ens ho mereixem... o no. Temps al temps.

2 comentaris:

L'home que posava paraules als sentiments ha dit...

Entenc els teus dubtes però crec que els hem de deixar treballar. No podem jutjar-los des del prejudici abans d'hora.
A mi també m'ha sorprès el nomenament de Justícia, esperava algú més sobiranista, però diuen que la Pilar Fernández Bozal és una persona molt recta i ortodoxa professionalment, especialitzada en assessorament legal. I potser és la persona per donar un perfil més gestor que millori l'eficàcia, en lloc de posar algú que pugui obrir nous conflictes competencials, que potser no és el que millor aniria en aquests moments. Suposo que en aquest camp es vol anar sobre segur. No ho estic justificant, només pretenc entendre-ho.
Del Mascarell es poden dir moltes coses, però també podríem dir que és un dels artífex de l'actual xarxa de biblioteques que s'està implantant al país. Crec que és una persona competent professionalment, amb una llarga trajectòria, amb la que es pot estar més o menys d'acord, però amb idees i nacionalment solvent.
La Rigau és persona que defensa la concertada, sí, però és persona treballadora, sap el que és una aula i coneix les escoles per dins. Confio en que serà una persona que sabrà escoltar el col·lectiu i actuar amb sentit comú. Només amb això superarà la gestió del Maragall amb escreix.
I de la resta podríem dir més coses, però creus que tenim futur si no som capaços de prendre algunes mesures que garanteixin un mínim de prestacions sanitàries per a tothom? És millor el col·lapse o la fallida del sistema?. No és un tema fàcil, però s'han de prendre decisions, amb sensibilitat, diàleg i consens; per a poder garantir el futur.
És un moment molt díficil que requerirà sacrificis, però s'ha de deixar treballar i criticar a partir del que facin, no abans d'hora.
I no dubtaria del sobiranisme de la gent que està en el pinyol del govern, com ara el Felip Puig o el Quico Oms. Deixem-los treballar. És difícil que ho facin pitjor que el que hem vist darrerament.

Sergi ha dit...

Sí, cal deixar-los treballar, però tenir clar qui són per estar a l'aguait i fer un marcatge d'aprop.
D'entrada no m'esperança gaire en general, però és cert que les persones som polièdriques i com que tenim moltes cares tenim clars i obscurs, però que no ens passi que les seves foscúries amaguin les clarors...