Fa uns anys, al 2003, a la Bressola de Prada vàrem proposar una feina als infants: fer una pel·lícula.
El treball consistia en llegir l'Illa del tresor i després, a partir del què en treien, havien de crear les diferents escenes i representar-les amb clics. Va ser un treball molt interessant.
El producte final, com passa sovint en el món de l'educació, és pobre per la feinada, la il·lusió i l'esforç realitzat, però que mereix amb escreix el temps dedicat, ja que el nivell de comprensió, abstracció, síntesis i motivació per la novel·la i de retruc per la lectura, fou sorprenent.
És un vídeo que no es veu massa bé, se sent pitjor i costa d'entendre. Teníem pocs mitjans, una càmera, un parell de reproductors de VHS, un casset, i molta imaginació i encara més ganes.
I malgrat aquesta trista presentació, l'he penjat a Internet. De motius força.
Un, perquè m'ho vaig passar molt bé fent-lo. Va ser un treball divertit, un treball fet en equip. Un treball que ens permeté a partir d'una tècnica atraient, seduir els infants per la lectura, preguntant-se coses, imaginant escenes, posant-se en la pell de l'autor i rumiant sobre el llegit. Vaja, treballar sobre el què llegien i passar-s'ho bé.
L'altre, més pragmàtic, perquè al final hi ha el com es va gravar i crec que té un valor històric. Diríem que el trobo entranyable.
El material que fèiem servir, com gravàvem i com fèiem el muntatge, no té pèrdua i no ha estat fins avui - digueu-me lent - que he estat capaç de recuperar la pel·lícula i canviar-li el format. Podria semblar que fos gravat fa cinquanta anys, pel material, però només en fa set, Déu n'hi do.
Per mi és un gran descobriment, viatjar a les catacumbes del cinema, submergir-me a les beceroles de l'audiovisual.
Us en deixo la segona part, on hi ha el com es va fer. Si no n'heu tingut prou i goseu veure la primera part, la trobareu aquí.
El treball consistia en llegir l'Illa del tresor i després, a partir del què en treien, havien de crear les diferents escenes i representar-les amb clics. Va ser un treball molt interessant.
El producte final, com passa sovint en el món de l'educació, és pobre per la feinada, la il·lusió i l'esforç realitzat, però que mereix amb escreix el temps dedicat, ja que el nivell de comprensió, abstracció, síntesis i motivació per la novel·la i de retruc per la lectura, fou sorprenent.
És un vídeo que no es veu massa bé, se sent pitjor i costa d'entendre. Teníem pocs mitjans, una càmera, un parell de reproductors de VHS, un casset, i molta imaginació i encara més ganes.
I malgrat aquesta trista presentació, l'he penjat a Internet. De motius força.
Un, perquè m'ho vaig passar molt bé fent-lo. Va ser un treball divertit, un treball fet en equip. Un treball que ens permeté a partir d'una tècnica atraient, seduir els infants per la lectura, preguntant-se coses, imaginant escenes, posant-se en la pell de l'autor i rumiant sobre el llegit. Vaja, treballar sobre el què llegien i passar-s'ho bé.
L'altre, més pragmàtic, perquè al final hi ha el com es va gravar i crec que té un valor històric. Diríem que el trobo entranyable.
El material que fèiem servir, com gravàvem i com fèiem el muntatge, no té pèrdua i no ha estat fins avui - digueu-me lent - que he estat capaç de recuperar la pel·lícula i canviar-li el format. Podria semblar que fos gravat fa cinquanta anys, pel material, però només en fa set, Déu n'hi do.
Per mi és un gran descobriment, viatjar a les catacumbes del cinema, submergir-me a les beceroles de l'audiovisual.
Us en deixo la segona part, on hi ha el com es va fer. Si no n'heu tingut prou i goseu veure la primera part, la trobareu aquí.
3 comentaris:
Estàs tant prolífic últimament que he passat una bona estona llegint els articles que no havia llegit encara. Evidenment, he començat per aquest i el comentari te l'escric aquí.
Moltes gràcies!!!!! Ha estat un regal que no m'esperava pas!!!!!! Van ser molt bons moments a través dels quals, a més, vaig aprendre un reguitzell de coses...
Vam aprendre...
No sabia qui tenia l'original de la pel.licula........ Un temps vaig tenir el casset que ara, no el trobo !!!!!
Quin projecte!!! quins records i avui, quina alegria i quin regal veure'l de nou després d'aquests anys.
Ui que si que vàrem aprendre moltissimes coses.......
Un petonàs
Publica un comentari a l'entrada