Adéu, Espanya?

Dijous passat van emetre un documental, "Adéu, Espanya" - que en sona de bé- on a través de comparacions amb Grenlàndia, Escòcia i el Quebec, es parlava sobre la viabilitat d'una Catalunya independent. No era un debat, no era un acarament, només pinzellades sobre què passaria si Catalunya fos independent; visions des del moment que ho decidís, la reacció espanyola, fins a què suposaria en el dia a dia dels seus ciutadans.
El més curiós és que els que en discrepen no ho fan pels arguments allà exposats. No es diu si tenien raó o no al dir que augmentaria el benestar de Catalunya o que les seves relacions amb Europa no se'n veurien afectades, entre d'altres raons. No senyor, senzillament es discuteix si Tv3 havia de passar aquest documental. Argumenten que a Catalunya hi ha moltes altres visions, que era un programa destinat i fet per independentistes i que no representen tota la ciutadania, i segurament tenen raó. Però pensem-ho un moment.
Segons aquesta regla de tres, qualsevol programa que no fes un màxim d'audiència o on no hi hagués unanimitat, hauria de ser destruït de la graella, per tant entre els programes dilapidats caldria incloure-hi els missatges institucionals del Montilla i del Borbó. No tothom pensa com ells... A més a més caldria defenestrar el 33 o qualsevol de minoritari, per poc representatiu, malgrat paràmetres qualitatius.
Per tant, en aquest cas no s'ataca el missatge, que és prou clar i contundent, s'ataca al missatger, tot desviant així l'atenció.
Aquest és un tema feixuc pels socialistes, principals detractors d'aquest programa, del PP no cal dir-ho o dels Ciudadanos. La seva habilitat però, és que ara seran els abanderats de les minories desateses i ignorades, però quan sigui el moment de defensar altres minories, com la catalana, exerciran el dret de les majories per tal de no canviar res.
Que es passés a Tv3 és lògic i no perquè a Tv1 al costat de Cine de Barrio no lligués, que no, que farien una bonica parella de ball, sinó perquè a l'estat, aquest tipus de reflexió els queda molt lluny, primer potser haurien de desfer-se d'un passat dictatorial encara present amb coixos gallecs, fet que comporta una visió monolítica i tancada dels pobles, i segon perquè potser haurien d'explicar massa coses, com per exemple el maltracte que rep el nostre país de totes bandes.
Per confirmar la bona elecció, l'alta quota de pantalla demostra que és un tema que interessa, un tema que malgrat l'afany per tapar-lo, està a l'ordre del dia i per tant, constata l'encert de la cadena nacional d'emetre'l.
Hi ha qui vol seduir-nos amb cants de sirena de federalisme, uns cants que amaguen sota una fina capa de pintura, un federalisme sinònim de sucursalisme i servilisme i no pas d'igualtat i progrés amb llibertat i capacitat de decisió.
Potser el programa de l'altre dia va obrir els ulls a algú, tot i que en dubto perquè només descobrirà coses el que n'està disposat, però si més no va servir per veure com de nou, el fet de fer pensar a la gent, de donar-li uns arguments diferents dels oficials, fa tremolar certs casposos intransigents que només veuen la informació i el debat com un perill a la seva veritat, negant altres opcions per la via de l'ocultament. Si no se'n parla, si no se'n dóna informació, no existirà i per tant, problema resolt.
Resolt el problema de la discrepància, que és el visible, no el de l'espoli, la marginació com a país o l'anorreament d'una cultura diferent que seguirà latent.