dissabte, 19 de juny de 2010

S'acosta un terratrèmol

Fa uns dies avisava de la possibilitat que les escoles i en definitiva els infants, es quedessin sense colònies ni sortides. Semblava que era una possibilitat remota, però darreres informacions, semblen confirmar aquells rumors.
Segueixo pensant com abans, les valoro enormement, tot i que entenc perfectament els mestres que s'acullin a aquesta iniciativa.
Davant de l'allau de crítiques, sempre és un col·lectiu de blanc fàcil, potser caldria tenir en compte que els mestres també són assalariats i que lògicament, com tothom, defensen els seus drets. I en aquest cas parlem de que al treure la jornada reduïda no es veuran compensades les hores extres que es fan a colònies i a sortides. Vaja, si a algú dels que ara titllen els mestres de sectaris i reaccionaris se li demana que faci hores extres de manera voluntària, m'agradaria saber si es queixaria o no. Oi tant, perquè la feina, per més que t'agradi i t'hi impliquis, feina és.
També és cert que les mesures que prenguin els docents, per suaus que siguin, sempre afectaran els infants, doncs és el seu àmbit de treball. Seria molt estrany que una mesura de pressió d'un mestre no afectés, encara que fos mínimament, als infants, ja que són un binomi difícil de separar, per no dir impossible.
I tenint en compte això, quan des de la Conselleria es titlla d'inacceptable i d'intolerable aquestes mesures, aquesta mateixa reacció ja les legitima, ja els dóna sentit. Sembla que des de l'altra banda ara s'escolta i potser hi haurà moviments. I tot això sense haver anul·lat encara cap sortida.
Les vagues que s'han fet no han servit de res, ja que en l'època que estem, aquestes permeten estalviar uns diners a la Generalitat, que sembla impermeable a aquest tipus de crítica. Per tant, alguns docents veuen en aquesta nova iniciativa una manera de pressió real.
El Departament demana joc net, però això es deu perquè en aquest cas sí que els crea un problema, no pas perquè els infants no vagin de sortides, que d'això se'n queixarà la FaPaC en tot cas, sinó pel daltabaix econòmic que suposarà pel país.
Aquest canvi d'orientació afectarà tant a les empreses de lleure, que mouen des de monitors fins a professionals de la restauració, fins a les empreses de transport, benzineres o museus entre d'altres. Tot un teixit i entramat que ha crescut a l'ombra de les escoles i que en depenen, en més o menys grau, directament.
Si les vacances de febrer eren per estimular, Maragall dixit, les estacions d'esquí, potser la pressió que li faran els professionals del lleure o transport, farà que la Generalitat hagi de consensuar les mesures, sense tirar pel dret i per tant, l'economia farà prendre de nou unes decisions a la conselleria.