Bada, badoc!

Avui no me n'he pogut estar. Tornava de fer un volt en bicicleta i ja arribant a casa, a l'alçada del carrer Pirineus, he fet mitja volta.
La monotonia d'un verd que ara tot ho acoloreix, es veia trencada en uns camps per un roig viu i alegre. A més a més, el sol, ja en declivi, il·luminava el camp d'una manera especial, fent que semblés que la llum sortia de dins del camp donant-li encara més vida.
Sorprès, de debò, he anat corrent cap a casa i he agafat la càmera.
Segurament les imatges preses no fan justícia al decorat que tenia al davant, ben clar que m'és impossible transmetre la sensació que m'ha despertat aquella lluentor al passar-hi, però és que sóc un incondicional dels badabadocs i per això n'he retratat uns quants. Serà perquè sóc un poc badoc?
No ho sé, però sempre m'ha sorprès que un color tan viu existís sense cap tipus d'artificis ni manipulacions. A més a més, quan surten els primers, sento un xiuxiueig que a cau d'orella em diu que el bon temps ja s'acosta.

. . .