dijous, 6 de maig del 2010

Bressolada 2010


Un any més torna la Bressolada, una festa reivindicativa per mostrar la vitalitat i el dinamisme de les escoles catalanes de la Catalunya Nord, les Bressola.
Tot el dia, al rovell de l'ou de Perpinyà, a tocar del Castellet, s'organitzen activitats per festejar una manera de ser i de pensar, per defensar la catalanitat.
Molts anys han passat des de que una dotzena d'infants, a una antiga clínica veterinària de Perpinyà, començaren els seus primers passos sota la mirada sorneguera i prepotent de les autoritats, per ara, trenta anys més tard, arribar a ser més de set-cents infants i a veure com l'aprenentatge en català és sinònim de riquesa, prosperitat i qualitat.
Molt ha canviat tot plegat, però encara s'és lluny de l'objectiu, malgrat que ara sembla que hi ha moviment a l'estat. Escoles bilingües que sorgeixen, augment d'hores de català introduïdes dins l'horari a les diferents escoles del país, però tot plegat encara és insuficient per cobrir la demanda real i amb el rerefons de mantenir el francès com l'única llengua oficial de l'estat.
Avui en dia encara hi ha infants que no poden aprendre en català, car les places són limitades, així com els recursos.
Dissabte 29 de maig hi haurà activitats tant dels mainatges de les escoles com d'entitats nord-catalanes, així com d'altres personatges dels Països Catalans i ja en van unes quantes edicions.
Comença a ser una de les dates marcades al calendari en vermell, com a punt de trobada del catalanisme, al nord de Catalunya, a aquell bocí de terra que ens varen arrabassar fa 300 anys però que encara sobreviu, amb fermesa i altivesa, on els seus habitants orgullosos proclamen la seva catalanitat en un entorn hostil i agressiu.
Enguany, a més de tota l'oferta, hi haurà l'espectacle de musiquetes per la Bressola, un fantàstic recull de cançons populars interpretades per músics d’arreu dels Països Catalans, sota la producció de Marc Serrats i Marc Grau (Xerramequ Tiquis Miquis) i Núria Lozano (La Carrau).
Un motiu més per visitar aquell racó de país que tan oblidat tenim.
Jo, si puc, no hi faltaré.





Mareta, mareta cantada per Miquel Gil